Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

tat, la de la comunitat fundada per la comunió amb
Jesucrist. L’Ortodòxia no accentua la forma exterior
de les relacions entre les persones, sinó les seves qualitats
interiors; no obstant això, aquestes raons estan
determinades per la presència o l’absència de l’amor.
La igualtat entre l’home i la dona està defensada en
el Nou Testament (pel comportament de Jesucrist
davant de les dones) i també en la tradició dels Sants
Pares de l’Església. Això no significa anul·lar o uniformitzar
les distincions naturals de cadascú ni tampoc
dels seus càrrecs en la família o en la societat. D’altra
banda, ja se sap que l’home i la dona representen dos
móns diferents, encara que siguin creats del mateix
Creador i de la mateixa matèria. L’anatomia del cos,
l’alçada, les informacions i les funcions genètiques,
la constitució física, moltes coses diferencien la part
masculina de la part femenina i d’aquí provenen els
seus diferents càrrecs en la societat.
Si amb motiu de la igualtat rebutgem qualsevol diferència
entre l’home i la dona, aleshores neguem
profundament la naturalesa i la missió de cada u. La
igualtat no significa barrejar les distincions o ometre
la missió especial que cada u ha de complir. Per tant,
sense reconèixer i posar en valor la particularitat de
l’home i de la dona, és impossible entendre què el
diferencia en el matrimoni. Així mateix, des del punt
de vista social, la paraula «igualtat» sempre ha implicat
la possibilitat de col·laborar, de completar-se
recíprocament. En canvi, la similitud uniformitzadora
anul·la aquesta possibilitat i afavoreix l’aparició de
conflictes entre ells.
L’Ortodòxia parla, certament, sobre la igualtat de la
dona i l’home, però només en el sentit carismàtic,
basant-se especialment en les qualitats especials amb
les quals Déu va enriquir la dona: la qualitat especial
del part i la de ser la font de la vida terrenal. «La qualitat
del part mostra el carisma de cada dona d’engendrar
Déu en les ànimes afligides» (Paul Evdokimov).
Déu va donar la promesa de la redempció per primer
cop a la dona. I també va ser la dona qui va rebre l’«assumpció»
mitjançant la qual Déu va preparar l’Encarnació
de Jesucrist (Gn 3,15). A més, la dona va
ser la primera que va descobrir el fet de la resurrecció
de Jesucrist (Jn 20,11-14). Per tant, si el pecat va entrar
a la humanitat mitjançant Eva, la redempció de
la humanitat haurà de venir mitjançant la Nova Eva,
que és la Verge Maria, la mare terrenal de Jesucrist. En
aquest sentit, el profeta Isaïes va dir: «Doncs ara el Senyor
mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar
tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel
(que vol dir: “Déu amb nosaltres”)» (Isaïes 7,14). Per
Religions i Objectius del Mil·lenni | 63
raó d’aquest acte sagrat, la Verge Maria es converteix
en la representant de totes les dones d’aquest món a
causa de la seva qualitat de donar a llum. La primera
festa de l’any litúrgic ortodox, que comença l’1 de
setembre, és la Nativitat de la Verge Maria, que se
celebra el dia de 8 de setembre; és la primera perquè
la Verge Maria obre el camí de la redempció.
Ningú no pot atribuir més poder a un home que a
una dona, però tampoc a l’inrevés, ni tan sols des del
punt de vista espiritual. Per tant, la dona, com també
l’home, té la capacitat d’encaminar i d’aconsellar tot
el món, fins i tot els monjos. Així, una dona pot arribar
a ser monja o bé abadessa i dirigir un monestir.
Fora del poder santificador de l’Església, que pertany
únicament al bisbe o al sacerdot, a les monges, com
també als monjos, se’ls permet de difondre i predicar
l’ensenyament de l’Església. A més, l’Església ortodoxa
conté, en el seu calendari litúrgic, diversos noms
de santes que van ser canonitzades per la seva digna
fe: santa Filofteia (7 de desembre), la protectora
d’Ungrovlahia-Romania, santa Parascheva (14 d’octubre),
la protectora de Moldàvia-Romania, santa
Teodora de la Sihla (7 d’agost), etc.
L’Església ortodoxa ha recomanat i defensat, des de
temps remots, el matrimoni del clergat, amb la qual
cosa ha mostrat el seu respecte envers el valor de la
igualtat del gènere humà i, sobretot, de la importància
del sagrament del matrimoni.
Enmig de les dificultats de la vida de cada dia, seria
bo que, en totes les accions humanes, es desenvolupés
un diàleg d’igual a igual entre homes i dones
i que les discriminacions de qualsevol tipus fossin
eliminades de tota activitat social. Només d’aquesta
manera es pot construir un món igual pel que fa als
drets humans, que respecti la llibertat i respecti Déu,
que va ser qui la va crear. Homes o dones, de qualsevol
edat i professió, hem d’aprendre què és la igualtat
i quina importància té per al desenvolupament digne
i sa del gènere humà.
Exemples
Associacions
L’Ortodòxia sempre ha tingut una opinió positiva en
el tema de la igualtat del gènere humà i ha considerat
la dona igual en drets que l’home. Un element destacable
n’és la presència de les associacions de dones
(feministes) que actuen en diversos bisbats del Patriarcat
romanès.