Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

nòmada, en què s’alternen les pastures per utilitzarne
unes i deixar reposar unes altres, l’herba s’ha esgotat
i les pastures s’han convertit en deserts.
L’organització Rokpa patrocina projectes per a la creació
de plantacions d’arbres, dóna feina de guardes
forestals a persones de la població local i els educa sobre
el seu entorn. Considera que reforestar les zones
on hi havia grans masses boscoses és beneficiós perquè
interromp l’erosió, estabilitza el microclima de la
zona i evita la desertització i la desmineralització dels
nutrients del sòl, raons que contribueixen, totes elles,
al fet que els assentaments humans de la zona puguin
mantenir el seu sistema de vida tradicional.
La reforestació de la muntanya de Tao Yakning és
un projecte que la població local va sol·licitar al president
de Rokpa. La Fundació mai no imposa un
projecte allà on aportarà la seva ajuda. La població
s’implica totalment en el projecte i ajuda a dur-lo a
terme i després el continua gestionant quan l’ajuda
ha acabat.
Fa nou anys, abans que Rokpa comencés a treballar
en aquest projecte, la muntanya estava pelada i erma,
i existia el perill d’erosió i esllavissades. La gent no
tenia cap idea d’ecologia ni de preservació de la naturalesa
i els animals. Més de mil persones de la regió
van col·laborar en el projecte plantant 60.000 arbres.
Cada any, a la primavera, joves i ancians, monjos i
monges, pugen a plantar més arbres. El monestir que
hi ha davant de la muntanya es va fer responsable del
projecte i els monjos pugen a regar els arbres quan
encara són petits. S’han construït quatre casetes en
les quatre direccions, a cadascuna de les quals viu un
monjo que fa de guarda forestal. Els monjos tenen
cura del bosc i posen tanques, vigilen que els iacs no
hi entrin i es mengin els brots, i que no es practiqui
la caça d’animals protegits.
Els monjos també imparteixen classes al col·legi i ensenyen
als infants a tenir cura de l’entorn, a no embrutar-lo
llençant-hi plàstics i escombraries, i a no desaprofitar
ni malgastar, amb l’esperança que quan siguin
grans eduquin els seus fills de la mateixa manera.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 111
EL BUDISME
I L’OBJECTIU 8
Textos
«Que tots els éssers siguin feliços i tinguin les causes
de la felicitat.
Que quedin lliures del sofriment i de les causes del
sofriment.
Que no estiguin mai apartats de la felicitat suprema
que està més enllà del sofriment.
Que romanguin en la gran imparcialitat, lliures
d’afecció als més pròxims i d’aversió als estranys.»
(Els quatre pensaments incommensurables o Brahmaviharas)
El Buda posa èmfasi en la imparcialitat, l’amor incondicional
envers tots els éssers, sense afecció envers
els més pròxims ni aversió envers els estranys. Busca
el benefici de qualsevol ésser onsevulga que estigui.
«Onsevulga que hi hagi espai, allà hi haurà éssers.
Onsevulga que hi hagi éssers, hi haurà sofriment.
Onsevulga que hi hagi sofriment, fins allà arriba el
meu compromís.
De la mateixa manera que una mare estima i protegeix
el seu únic fill, fins i tot a risc de perdre la seva
pròpia vida, hem de cultivar amor sense límits per
oferir-lo a tots els éssers arreu del cosmos.
Deixa que el teu amor il·limitat impregni tot l’univers
en totes direccions. Que el teu amor no tingui obstacles.
Que el teu cor estigui lliure d’odi i enemistat.
Quan la teva ment estigui plena d’amor, envia-la en
una direcció, després en una altra i després en una
tercera, i després cap amunt i cap avall. Identifica’t
amb tot, sense odi, ressentiment o enemistat. La
ment amorosa és molt àmplia, creix sense mesura i
arriba a abraçar el món sencer.»
(Metta Sutta, el sutra de l’amor benvolent)
Principis
Per «desenvolupament» hauríem d’entendre el conjunt
de circumstàncies i condicions que afavoreixen
el benestar dels éssers vius. Com que, tal com en