Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Déu proveeix, amb una providència natural, no
màgica, les necessitats dels humans. La terra conté
tots els elements necessaris per al manteniment
sostingut de tots els éssers vius. La terra és fèrtil i
fecunda i és regulada per tota la natura en la qual
està integrada.
«(...) tot i això, mai no deixà de donar testimoni de
si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel
pluges i fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els
vostres cors.» (Ac 14,17)
«I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com
creixen les flors del camp: no treballen ni filen (...)»
(Mt 6,28)
«Déu (...) creà l’home i la dona. Déu els beneí dientlos:
“Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la
terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els
ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per
terra.”» (Gènesi 1,27-28)
Aquestes paraules s’han complert amb escreix. La
humanitat, sabedora o ignorant del text bíblic, ha
omplert la terra i l’ha dominada, i així mateix totes
les bestioles, de forma abusiva i sovint depredadora.
Però certament no és aquesta la idea, ni el camí a
seguir, ja que seria confondre govern per tirania o
administració per extorsió.
En la teologia protestant s’empra la paraula «majordomia»
per definir el pensament i les actituds que
reconeixen la unitat de la Creació i la consegüent necessitat
de tenir cura de la terra i no explotar-la. I es
relaciona amb el concepte de la gràcia: tot prové de
Déu, qui ens regala la vida i els béns materials que
hem d’administrar fidelment.
L’escassetat d’aigua i la penúria alimentària en grans
sectors de la humanitat, la contaminació atmosfèrica,
la utilització de llavors transgèniques, la destrucció
dels boscos, etc., proven de manera fefaent que els
humans hem negligit l’administració de la natura i
ara som factors malèfics de la vida i la justícia.
La denúncia d’aquests fets motivà que, des de l’organització
ecumènica del Consell Mundial de les
Esglésies, es declarés amb fermesa la necessitat de
construir una «societat justa que participi i se sostingui».
Religions i Objectius del Mil·lenni | 54
Exemples
Aigua
Els mitjans de comunicació han difós recentment
una imatge que esfereeix: una història sobre una jove
ugandesa, Dunstan Ddamulira, a qui li ofereixen un
got d’aigua i a qui la transparència del vas permet
observar que la meitat del contingut és un llot marronós.
En el món protestant i ecumènic s’han fet propostes
dirigides a mitigar l’enorme problema de l’aigua,
com les que s’indiquen a continuació.
Una iniciativa de moviments ecumènics, esglésies,
organitzacions i persones que s’ha unit per:
- Protegir i fer possible l’accés de l’aigua a tothom.
- Fer escoltar el testimoni cristià en la discussió pública
de l’aigua.
- Veure les iniciatives i les solucions comunitàries
endegades per superar la crisi de l’aigua.
- Protegir l’aigua com a do de Déu.
- Promoure l’aigua com a dret humà en l’àmbit local,
regional i internacional.
La declaració «Aigua per a la vida», emesa per la IX
Assemblea del Consell Mundial de les Esglésies (febrer
del 2006), instava el Consell a promoure la cooperació
de les esglésies i els organisme ecumènics
respecte als problemes de l’aigua mitjançant la participació
en la Xarxa Ecumènica de l’Aigua.
Poc temps després es va impugnar el Fòrum Mundial
de l’Aigua (març del 2006), fortament influït per
companyies privades i transnacionals, i s’organitzà
un acte alternatiu.
Les esglésies del Brasil i Suïssa han fet una declaració
ecumènica conjunta sobre l’aigua com a dret humà i
bé públic comú.
L’agència protestant alemanya Brot für die Welt també
du a terme una campanya a favor de l’aigua com a
dret humà. Ho ha simbolitzat amb una roda de timó
(com a lligam i compromís) que ha lliurat al Consell
Mundial de les Esglésies.
Per a l’Església de Suècia, que col·labora amb organitzacions
d’altres continents, la qüestió de l’aigua
serà una prioritat en els propers tres anys i es faran
campanyes de col·lectes per recollir fons.