Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

D’ençà d’aleshores, la humanitat ha buscat diversos
mètodes per enriquir la seva vida. Aquests mètodes
han acabat desenvolupant la modernitat, que comporta
riscos si no es respecta la llei divina.
La modernitat comporta uns riscos. En primer lloc,
fa que l’home se senti autònom respecte de la divinitat
en tot el que fa referència al món terrenal. En
aquesta teoria antropocèntrica, l’home es desenvolupa
a si mateix sense l’ajuda de Déu. En segon lloc, la
modernitat pot eliminar la religió de la vida social i
transformar la societat humana en un domini reservat
a la preocupació econòmica. Finalment, la modernitat
separa l’home de la naturalesa i el converteix
en l’amo absolut de la terra.
El secularisme ha penetrat totes les esferes d’activitat
de tal manera que no es pot fer referència a Déu o
al fi per al qual la humanitat va ser creada. El món
sencer tendeix a transformar-se en un mercat de béns
materials i el valor de l’home a descobrir-se únicament
en els comptes bancaris.
«Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta;
acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix
ha dit: “No et deixaré, no t’abandonaré.”» (He 13,5)
Déus i ídols se’n troben en el món antic. Però també
avui dia la gent pot ser idòlatra, és a dir, que pot valorar
els béns terrenals per sobre dels béns celestials.
En aquest sentit, sant Jeroni va declarar: «El qui se
sotmet als seus desitjos arriba a ser el déu dels seus
desitjos. Un pecat dins el cor és un ídol damunt les
parets de l’altar.»
No obstant això, l’Ortodòxia avisa que el temps en
què vivim és un temps messiànic, compatible amb el
sentit de la nostra creació.
«Us ben asseguro que arriba l’hora, més ben dit, és
ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els
qui l’hauran escoltada viuran.» (Jn 5,25)
A continuació afegirem alguns arguments al que ja
hem exposat sobre la necessitat de fomentar un desenvolupament
coherent amb la llei divina.
L’argument de la fe
El filòsof romanès Petre ¸Tutea deia: «Sense Déu, l’home
és un pobre animal racional que ve del no-res i
se’n va cap al no-res. L’home té una estructura dicotòmica:
cos i ànima. Sense el factor espiritual (l’ànima),
l’home baixa al regne animal.»
Religions i Objectius del Mil·lenni | 72
L’argument moral
Segons l’ensenyament de Jesucrist, l’home ha de renunciar
al seu egoisme i estimar Déu i el proïsme.
L’home retret no pot ser font d’amor, sinó d’orgull
i egoisme.
«Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en
el meu amor, tal com jo guardo els manaments del
meu Pare i em mantinc en el seu amor.» (Jn 15,10)
L’argument econòmic
El principi diví fonamental ensenya a la humanitat
a no ser cobdiciosa en el sentit de no estimar la part
terrenal més que la celestial. La recerca de productivitat
pot danyar la vida espiritual de l’home quan,
a causa de la producció i el treball excessius, sovint
s’oblida la llei moral que implica respectar els drets
humans. L’home d’avui dia ha de tenir més temps
lliure per desenvolupar la seva part espiritual.
«Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no
recull, escampa.» (Lc 11,23)
L’argument sociològic
En relació amb l’estatut entre homes, Jesucrist va establir:
«Feu als altres tot allò que voleu que ells us
facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes» (Mt
7,12). Si la humanitat respecta aquest principi, aleshores
es pot dir que la vida terrenal arribarà a ser una
imitació del paradís celestial.
L’argument de la redempció de l’ànima
La relació entre Déu i l’home, i viceversa, ha de tenir
com a principi l’obediència de l’home a Déu, complint
la Seva llei divina.
«Què en treu l’home de guanyar tot el món si perd la
vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?»
(Mc 8,36-37)
De tots aquests arguments es deriva que la humanitat
s’ha de comprometre a respectar i complir la
voluntat de Déu. Ell és el creador d’aquest món i va
instituir l’home com a rei de tota la Creació, atorgant-li
la possibilitat d’utilitzar i valorar tots els recursos
del globus terraqüi per a les seves necessitats.
Avui dia, el que ens demana Déu és que no oblidem
el seu nom.