29.04.2013 Views

Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

- Margaret Fuller (1810-1850), pensadora i escriptora<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> moviment transcen<strong>de</strong>ntalista.<br />

- Maria Mitchell (1818-1889), primera dona nordamericana<br />

que va ser astrònoma.<br />

- Mary Wollstonecraft (1759-1797), pionera <strong><strong>de</strong>l</strong><br />

moviment feminista a Anglaterra.<br />

- Olympia Brown (1835-1926), primera dona que<br />

va ser or<strong>de</strong>nada per al ministeri per una <strong>de</strong>nominació<br />

cristiana (1863).<br />

Principis<br />

El primer principi <strong>de</strong> l’Associació Unitària Universalista<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units i <strong><strong>de</strong>l</strong> Consell Unitari Cana<strong>de</strong>nc<br />

ens diu que hem d’afirmar i promoure «la vàlua i la<br />

dignitat inherents a totes les persones». Aquest principi<br />

bàsic ens mou a cercar la igualtat i rebutjar tota<br />

mena <strong>de</strong> discriminació per qualsevol motiu, inclòs<br />

el <strong>de</strong> gènere.<br />

En la tradició unitària universalista, les dones po<strong>de</strong>n<br />

ser or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s, dirigir les celebracions unitàries, celebrar<br />

matrimonis i altres ritus i, en <strong>de</strong>finitiva, dur<br />

a terme totes les funcions pastorals que tradicionalment<br />

han estat reserva<strong>de</strong>s als homes.<br />

Actualment es calcula que més <strong><strong>de</strong>l</strong> 54 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s ministres<br />

unitaris universalistes en actiu als Estats Units i el<br />

Canadà són dones. Aquest canvi s’ha produït sobtadament<br />

en els darrers 40 anys, fet que ha portat diferents<br />

analistes a parlar d’una «feminització <strong><strong>de</strong>l</strong> ministeri».<br />

Aquest fenomen no s’atribueix exclusivament a una<br />

ascensió generalitzada <strong>de</strong> les dones a llocs <strong>de</strong> responsabilitat<br />

en les societats més avança<strong>de</strong>s, però sí que es<br />

percep un canvi en el rol pastoral <strong><strong>de</strong>l</strong>s ministres, que<br />

ara es concentren més a prestar atenció emocional<br />

i acompanyament als feligresos, i a teixir relacions<br />

i connexions entre els membres <strong>de</strong> la congregació,<br />

tasques per a les quals les dones semblen estar més<br />

capacita<strong>de</strong>s que els homes.<br />

Entre el 1999 i el 2003 va presidir el Consell Internacional<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong>s Unitaris i Universalistes una dona, la<br />

reverenda Jill McAllister. La lí<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong>s unitaris universalistes<br />

<strong>de</strong> les Filipines també és una dona. Altres<br />

dones ocupen càrrecs <strong>de</strong> direcció en institucions vincula<strong>de</strong>s<br />

a la tradició unitària universalista, com ara<br />

la directora <strong><strong>de</strong>l</strong> Seminari <strong>de</strong> Califòrnia Starr King <strong>de</strong><br />

formació <strong>de</strong> ministres, la reverenda Rebeca Parker.<br />

Les esglésies unitàries tenen un compromís ja antic<br />

i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s difícil i polèmic en favor <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets <strong>de</strong><br />

<strong>Religions</strong> i Objectius <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni | 134<br />

les dones. Per exemple, és notòria la <strong>de</strong>fensa que fan<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> dret <strong>de</strong> la dona a <strong>de</strong>cidir sobre el seu propi cos,<br />

preservant els seus drets reproductius. Això les ha<br />

portat a <strong>de</strong>fensar tant el lliure accés i la disponibilitat<br />

<strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s anticonceptius, com la promoció d’una<br />

educació sexual que capaciti els homes i les dones per<br />

prendre <strong>de</strong>cisions informa<strong>de</strong>s sobre la seva sexualitat<br />

o la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la legalització <strong>de</strong> l’avortament amb totes<br />

les garanties sanitàries i el suport psicològic, sense<br />

traves legals.<br />

Sabem que aquest és un tema complicat, sobretot en<br />

un entorn on hi són presents diverses religions que<br />

tenen i<strong>de</strong>es molt estrictes sobre aquestes qüestions.<br />

Pensem que l’objectiu <strong><strong>de</strong>l</strong> diàleg interreligiós no és<br />

<strong>de</strong>fugir el <strong>de</strong>bat, sinó plantejar-lo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la llibertat<br />

i el respecte mutu, i ho fem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la nostra disposició<br />

al diàleg i la comprensió que hi hagi diferències<br />

d’opinió i <strong>de</strong> visions.<br />

Entre altres accions, molts unitaris universalistes han<br />

hagut <strong>de</strong> sortir al carrer per protegir les dones i el personal<br />

mèdic i sanitari <strong>de</strong> manifestants radicals i fonamentalistes<br />

que volien boicotejar la pràctica legal<br />

d’interrupció <strong>de</strong> l’embaràs i que fins i tot han atacat<br />

aquests centres sanitaris <strong>de</strong> forma agressiva, fins i tot<br />

amb explosius. Alguns unitaris universalistes han format<br />

«cordons <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa» per protegir aquests centres<br />

i el seu personal amb els seus propis cossos. Els<br />

nostres dirigents també han parlat sovint amb legisladors<br />

i representants <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar<br />

la lliure <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> les dones i la preservació <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets<br />

que els pertoquen segons les legislacions vigents, que<br />

autoritzen la interrupció controlada <strong>de</strong> l’embaràs en<br />

<strong>de</strong>terminats supòsits.<br />

Exemples<br />

La Congregació Unitària Universalista <strong>de</strong> Barcelona<br />

va patrocinar fa tres anys (abans <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong><br />

l’Iraq) la representació a la nostra ciutat <strong>de</strong> Lisístrata,<br />

una obra clàssica <strong><strong>de</strong>l</strong> teatre grec que parla <strong><strong>de</strong>l</strong> rebuig<br />

a la guerra i <strong><strong>de</strong>l</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> les dones. Aquesta acció formava<br />

part d’una campanya d’àmbit global, animada<br />

inicialment per un grup <strong>de</strong> dones <strong>de</strong> Nova York contra<br />

la guerra.<br />

Actualment la majoria <strong>de</strong> membres <strong>de</strong> la Congregació<br />

són dones i sovint és una dona la que dirigeix el<br />

nostre culte. Esperem po<strong>de</strong>r ampliar les accions en<br />

favor <strong>de</strong> la igualtat a mesura que vagi creixent el nostre<br />

grup. Per exemple, les Esglésies Unitària Universalista<br />

i Congregacionalista (Església Unida <strong>de</strong> Crist)

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!