Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
- Margaret Fuller (1810-1850), pensadora i escriptora<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> moviment transcen<strong>de</strong>ntalista.<br />
- Maria Mitchell (1818-1889), primera dona nordamericana<br />
que va ser astrònoma.<br />
- Mary Wollstonecraft (1759-1797), pionera <strong><strong>de</strong>l</strong><br />
moviment feminista a Anglaterra.<br />
- Olympia Brown (1835-1926), primera dona que<br />
va ser or<strong>de</strong>nada per al ministeri per una <strong>de</strong>nominació<br />
cristiana (1863).<br />
Principis<br />
El primer principi <strong>de</strong> l’Associació Unitària Universalista<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Estats Units i <strong><strong>de</strong>l</strong> Consell Unitari Cana<strong>de</strong>nc<br />
ens diu que hem d’afirmar i promoure «la vàlua i la<br />
dignitat inherents a totes les persones». Aquest principi<br />
bàsic ens mou a cercar la igualtat i rebutjar tota<br />
mena <strong>de</strong> discriminació per qualsevol motiu, inclòs<br />
el <strong>de</strong> gènere.<br />
En la tradició unitària universalista, les dones po<strong>de</strong>n<br />
ser or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s, dirigir les celebracions unitàries, celebrar<br />
matrimonis i altres ritus i, en <strong>de</strong>finitiva, dur<br />
a terme totes les funcions pastorals que tradicionalment<br />
han estat reserva<strong>de</strong>s als homes.<br />
Actualment es calcula que més <strong><strong>de</strong>l</strong> 54 % <strong><strong>de</strong>l</strong>s ministres<br />
unitaris universalistes en actiu als Estats Units i el<br />
Canadà són dones. Aquest canvi s’ha produït sobtadament<br />
en els darrers 40 anys, fet que ha portat diferents<br />
analistes a parlar d’una «feminització <strong><strong>de</strong>l</strong> ministeri».<br />
Aquest fenomen no s’atribueix exclusivament a una<br />
ascensió generalitzada <strong>de</strong> les dones a llocs <strong>de</strong> responsabilitat<br />
en les societats més avança<strong>de</strong>s, però sí que es<br />
percep un canvi en el rol pastoral <strong><strong>de</strong>l</strong>s ministres, que<br />
ara es concentren més a prestar atenció emocional<br />
i acompanyament als feligresos, i a teixir relacions<br />
i connexions entre els membres <strong>de</strong> la congregació,<br />
tasques per a les quals les dones semblen estar més<br />
capacita<strong>de</strong>s que els homes.<br />
Entre el 1999 i el 2003 va presidir el Consell Internacional<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s Unitaris i Universalistes una dona, la<br />
reverenda Jill McAllister. La lí<strong>de</strong>r <strong><strong>de</strong>l</strong>s unitaris universalistes<br />
<strong>de</strong> les Filipines també és una dona. Altres<br />
dones ocupen càrrecs <strong>de</strong> direcció en institucions vincula<strong>de</strong>s<br />
a la tradició unitària universalista, com ara<br />
la directora <strong><strong>de</strong>l</strong> Seminari <strong>de</strong> Califòrnia Starr King <strong>de</strong><br />
formació <strong>de</strong> ministres, la reverenda Rebeca Parker.<br />
Les esglésies unitàries tenen un compromís ja antic<br />
i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s difícil i polèmic en favor <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets <strong>de</strong><br />
<strong>Religions</strong> i Objectius <strong><strong>de</strong>l</strong> Mil·lenni | 134<br />
les dones. Per exemple, és notòria la <strong>de</strong>fensa que fan<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> dret <strong>de</strong> la dona a <strong>de</strong>cidir sobre el seu propi cos,<br />
preservant els seus drets reproductius. Això les ha<br />
portat a <strong>de</strong>fensar tant el lliure accés i la disponibilitat<br />
<strong>de</strong> mèto<strong>de</strong>s anticonceptius, com la promoció d’una<br />
educació sexual que capaciti els homes i les dones per<br />
prendre <strong>de</strong>cisions informa<strong>de</strong>s sobre la seva sexualitat<br />
o la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la legalització <strong>de</strong> l’avortament amb totes<br />
les garanties sanitàries i el suport psicològic, sense<br />
traves legals.<br />
Sabem que aquest és un tema complicat, sobretot en<br />
un entorn on hi són presents diverses religions que<br />
tenen i<strong>de</strong>es molt estrictes sobre aquestes qüestions.<br />
Pensem que l’objectiu <strong><strong>de</strong>l</strong> diàleg interreligiós no és<br />
<strong>de</strong>fugir el <strong>de</strong>bat, sinó plantejar-lo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la llibertat<br />
i el respecte mutu, i ho fem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la nostra disposició<br />
al diàleg i la comprensió que hi hagi diferències<br />
d’opinió i <strong>de</strong> visions.<br />
Entre altres accions, molts unitaris universalistes han<br />
hagut <strong>de</strong> sortir al carrer per protegir les dones i el personal<br />
mèdic i sanitari <strong>de</strong> manifestants radicals i fonamentalistes<br />
que volien boicotejar la pràctica legal<br />
d’interrupció <strong>de</strong> l’embaràs i que fins i tot han atacat<br />
aquests centres sanitaris <strong>de</strong> forma agressiva, fins i tot<br />
amb explosius. Alguns unitaris universalistes han format<br />
«cordons <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa» per protegir aquests centres<br />
i el seu personal amb els seus propis cossos. Els<br />
nostres dirigents també han parlat sovint amb legisladors<br />
i representants <strong><strong>de</strong>l</strong>s governs per tal <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar<br />
la lliure <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> les dones i la preservació <strong><strong>de</strong>l</strong>s drets<br />
que els pertoquen segons les legislacions vigents, que<br />
autoritzen la interrupció controlada <strong>de</strong> l’embaràs en<br />
<strong>de</strong>terminats supòsits.<br />
Exemples<br />
La Congregació Unitària Universalista <strong>de</strong> Barcelona<br />
va patrocinar fa tres anys (abans <strong>de</strong> la guerra <strong>de</strong><br />
l’Iraq) la representació a la nostra ciutat <strong>de</strong> Lisístrata,<br />
una obra clàssica <strong><strong>de</strong>l</strong> teatre grec que parla <strong><strong>de</strong>l</strong> rebuig<br />
a la guerra i <strong><strong>de</strong>l</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> les dones. Aquesta acció formava<br />
part d’una campanya d’àmbit global, animada<br />
inicialment per un grup <strong>de</strong> dones <strong>de</strong> Nova York contra<br />
la guerra.<br />
Actualment la majoria <strong>de</strong> membres <strong>de</strong> la Congregació<br />
són dones i sovint és una dona la que dirigeix el<br />
nostre culte. Esperem po<strong>de</strong>r ampliar les accions en<br />
favor <strong>de</strong> la igualtat a mesura que vagi creixent el nostre<br />
grup. Per exemple, les Esglésies Unitària Universalista<br />
i Congregacionalista (Església Unida <strong>de</strong> Crist)