Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

LA FE BAHÀ’Í
I L’OBJECTIU 8
Textos
«El progrés del món, el desenvolupament de les nacions,
la tranquil·litat dels pobles i la pau de tothom
qui habita a la Terra es troben entre els principis i les
ordenances de Déu. La religió atorga a l’home el més
preuat de tots els dons, ofereix la copa de la prosperitat,
dóna la vida eterna i dispensa beneficis imperibles
sobre la humanitat. És responsabilitat dels caps i governants
del món, i en particular dels fideïcomissaris
de la Casa de Justícia de Déu, esforçar-se al màxim
per salvaguardar la seva posició, promoure els seus interessos
i exaltar el seu rang davant dels ulls del món.
De la mateixa manera els correspon informar-se de
les condicions dels seus súbdits i familiaritzar-se amb
els assumptes i les activitats de les diverses comunitats
dels seus dominis. Exhortem les manifestacions del
poder de Déu -els sobirans i governants de la Terra- a
alçar-se i fer tot allò que estigui al seu abast per intentar
desterrar la discòrdia d’aquest món i il·luminar-lo
amb la llum de la concòrdia.» (Bahà’u’llàh, Taules de
Bahà’u’llàh revelades després del Kitàb-i-Aqdas)
«Desitjo fer-vos comprendre que el progrés material
i el progrés espiritual són dues coses completament
diferents, i que tan sols si el desenvolupament material
evoluciona al mateix ritme que el creixement
espiritual es podrà assolir un veritable progrés i fer
que regni al món la Pau Més Gran. Si totes les persones
seguissin els Sagrats Consells i els Ensenyaments
dels Profetes, si la Llum Divina brillés a tots els cors,
i si fossin realment religioses, ben aviat veuríem la
pau sobre la Terra i el Regne de Déu entre els éssers
humans. Les lleis de Déu poden ser comparades
amb l’ànima, i el progrés material, amb el cos. Si el
cos no estigués animat per l’ànima, deixaria d’existir.
És la meva pregària més fervent: que l’espiritualitat
creixi i es desenvolupi al món, perquè els costums
siguin il·luminats, i la pau i la concòrdia puguin ser
establertes.» (‘Abdu’l-Bahà, La saviesa d’’Abdu’l-Bahà)
«La unitat de la raça humana, tal com la preveu Bahà’u’llàh,
implica l’establiment d’una mancomunitat
mundial en la qual totes les races, credos i classes esti-
Religions i Objectius del Mil·lenni | 126
guin units de manera estreta i permanent, i en la qual
l’autonomia dels estats membres, la llibertat personal
i la iniciativa dels individus que la componen estiguin
resguardades completament i definitivament. Aquesta
mancomunitat, tal com podem visualitzar-la, ha
de consistir en una legislatura mundial, els membres
de la qual, en qualitat de marmessors de tota la humanitat,
controlin de manera definitiva i completa
els recursos de totes les nacions que la componguin i
formulin les lleis que calgui per reglamentar les relacions
de totes les races i tots els pobles. Un executiu
mundial, emparat per una força internacional, farà
efectives les decisions a les quals s’hagi arribat, aplicarà
les lleis aprovades per aquesta legislatura mundial
i resguardarà la unitat orgànica de tota la mancomunitat.
Un tribunal mundial adjudicarà i dictaminarà
el seu veredicte obligatori i final en totes les disputes
que sorgeixin entre els diversos elements constituents
d’aquest sistema universal (...). Els recursos econòmics
del món seran organitzats, les fonts de matèries
primeres seran explotades i totalment utilitzades, els
mercats seran coordinats i desenvolupats i la distribució
dels productes serà equitativament regulada
(...).» (Shoghi Effendi, Crida a les nacions)
Principis
Generalment el desenvolupament se sol relacionar
amb un cert nivell de benestar material i social. No
obstant això, el desenvolupament «no s’hauria de
confondre amb la creació d’una societat de consum
insostenible. La veritable prosperitat abraça el benestar
espiritual i material. L’aliment, l’aigua, l’habitatge
i un determinat grau de comoditat material
són essencials, però els éssers humans no poden ni
podran mai trobar la seva realització en la satisfacció
d’aquestes necessitats. Com tampoc no ho podran
fer mitjançant els èxits materials una mica més intangibles,
com ara el reconeixement social i el poder
polític. En última instància, ni tan sols els èxits intellectuals
procuren satisfacció a les nostres necessitats
més profundes». 6
«És la set d’alguna cosa més, alguna cosa que ens
transcendeix, el que fa justament comprensible la realitat
de l’esperit humà. Si bé el costat espiritual de la
nostra naturalesa es veu enfosquit en la batalla diària
a l’encalç de béns materials, no es pot descuidar la
nostra necessitat de transcendència. Així doncs, un
6 Font: Comunitat Internacional Bahà’í, «Hora decisiva per a totes les Nacions» (declaració amb motiu del 50è aniversari de les Nacions
Unides, octubre del 1995).