Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

«Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats
i totes les blasfèmies que hagin proferit.» (Mc
3,28)
En aquest sentit, la missa es converteix en el centre
de la vida espiritual, on Jesucrist està realment present
a través del seu cos i la seva sang, que es reparteixen
a tota la comunitat i a tots els qui accepten la
Seva Resurrecció.
Les malalties del cos són amb freqüència les causes de
la discordança de l’espiritualitat interpersonal o de la
disconformitat de la relació de la persona amb la societat.
Per tant, la guarició de les malalties físiques
d’una persona ha de tenir lloc en la perspectiva del
redescobriment de la comunió de la persona malalta
en relació amb les altres persones. L’oració no
tan sols és una font de guarició, sinó el compliment
de la comunió personal de les persones amb la Santíssima
Trinitat: Déu Pare i Déu Fill i Déu Esperit
Sant. Així, el perfecte estat de salut de l’home es troba
dins d’aquesta interrelació home-Déu, és a dir, és
el resultat de la comunicació de l’home amb el seu
Creador mitjançant la fe i la pràctica dels sagraments
de l’Església, que són fonts a través de les quals es
distribueix la gràcia divina a tots els creients. Déu
ens guareix de totes les malalties demanant-nos tan
sols un profund canvi interior en què passi a regnar
només la llei divina. Així, en els moments difícils de
la vida terrenal, tot ho hem de tractar amb l’alegria
de l’esperança: «Que l’esperança us ompli d’alegria.
Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració.»
(Rm 12,12)
Exemples
Esglésies hospitals
Des de temps remots, l’Església ortodoxa continua
la filantropia per vies diverses, tenint com a punt de
partida l’obra filantròpica de sant Basili el Gran, arquebisbe
de Cesarea de Capadòcia i que durant la
seva vida va fundar a la perifèria de la seva ciutat una
vertadera fortalesa de la caritat cristiana. A partir del
segle XIII apareixen a Romania les esglésies hospitals,
constituïdes com a hospitals a l’entorn de les esglésies
que oferien allotjaments per a la salut dels pobres,
els infants i els ancians. El tractament mèdic per als
malalts es combinava amb l’oració.
Els més representatius són les esglésies hospitals dels
monestirs de Putna i Bistri¸ta de la ciutat de Vâlcea,
Cozia (segle XVI), Dragomirna, Sadova, Hurezi
Religions i Objectius del Mil·lenni | 67
(segle XVII), de Sant Espiridon a la ciutat de Ia¸si
(1757), l’hospital Precista Mare a la ciutat de Roman,
fundat per l’abat Gherasim Putneanul, l’hospital
de malalties mentals del monestir de Neam¸t (al
final del segle XVIII), l’hospital Sant Panteleimon de
Bucarest, fundat per Grigorie II Ghica, que guaria
els malalts de pesta, febre tifoide i altres malalties
cròniques.
Associació Pro Vita
Una important aportació filantròpica és la que fa
l’Associació Pro Vita, per a nascuts i nonats de Romania,
fundada pel sacerdot Nicolae Tănase i la seva
muller, Maria Tănase, l’any 1994. El principi suprem
d’aquesta associació és protegir i respectar l’infant
quan neix, respectar la dignitat humana des del
moment de la concepció natural fins a la mort natural
de la persona. Les persones assistides per aquesta
organització pertanyen a les categories següents:
- Infants amb mares que han renunciat a l’avortament,
però que, com que no tenen mitjans materials
o la seva situació familiar és inestable, creixeran
en els espais de l’Associació.
- Infants abandonats en hospitals, amb deficiències
i en procés de recuperació, que creixeran en una
família d’acollida.
- Dones embarassades o mares les famílies de les
quals no les volen acollir. L’Associació presta assistència
a aquestes dones fins que el conflicte se
soluciona.
Projecte de prevenció de la sida i de la violència
en la família
«Consolidació de les iniciatives comunitàries de
prevenció de la sida i de la violència en la família a
Romania» és el nom del projecte desenvolupat per
l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament
Internacional (USAID), que uneix la col·laboració
de l’Església ortodoxa romanesa amb l’Organització
de Caritat Internacional Cristiana Ortodoxa i el Ministeri
d’Educació i Recerca de Romania.
Aquest projecte proposa la promoció de les actituds
positives a l’entorn de l’Església ortodoxa romanesa,
al nivell dels sacerdots, dels professors de religió
i de les persones que treballen en mitjans socials i
culturals, de manera que arribin a ser agents de canvi
social i siguin capaços, en l’àmbit parroquial, de
formular respostes per prevenir la sida i la violència
de gènere.