Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

a terme mitjançant els set sagraments de l’Església, a
través dels quals la persona rep, d’una manera invisible,
la Gràcia de l’Esperit Sant.
L’Església ortodoxa, per exemple, utilitza elements
naturals en les celebracions divines. Així com l’aigua
és l’element fonamental en el sagrament del baptisme,
el vi i el pa ho són en la celebració de la missa. En
el dia de la festa de l’entrada de Jesucrist a Jerusalem,
a l’església se santifiquen fulles d’olivera. A Romania,
com que no n’hi ha, d’oliveres, se substitueixen per
fulles de salze (Jn 12,13). De la mateixa manera, en
el dia de Pentecosta, se santifiquen fulles de noguera
o de til·ler, que signifiquen les llengües de l’Esperit
Sant (Ac 2,2-4). A més, el culte ortodox conté diverses
oracions i actes litúrgics contra les calamitats
naturals i per l’abundància dels fruits de la terra.
Déu va crear la naturalesa en absoluta harmonia, per
tal que l’home se n’alegrés i la utilitzés d’una manera
equilibrada, i n’obtingués tot el que li fes falta per
mantenir la seva vida terrenal. La destrucció del medi
ambient contravé la virtut fonamental de l’amor al
proïsme, perquè cadascú de nosaltres té el deure de
deixar i mantenir per a les futures generacions un
món sa on poder viure. Per tant, tota la humanitat
està cridada a mantenir la naturalesa, a enriquir-la i
transfigurar-la mitjançant la gràcia divina. Ella ha de
ser per a nosaltres una bona amiga, no pas un enemic.
Exemples
L’Església ortodoxa romanesa sempre ha donat suport
a accions a favor del manteniment del medi ambient.
Quan ha pogut, ha intervingut expressant el
seu punt de vista contra els qui volien afectar o destruir
el gran tresor de Déu per a tota la humanitat.
En l’última dècada es va implicar efectivament en
alguns projectes ambientals, com en el cas del projecte
del poble Ro¸sia Montana (Muntanya Roja) de
Romania, en què la companyia Ro¸sia Montana Gold
Corporation (RMGC) va voler adquirir terrenys
Religions i Objectius del Mil·lenni | 70
d’explotació per transformar-los en mines d’or i plata.
La resolució del Sant Sínode de l’11 de novembre
del 2003 va rebutjar el desenvolupament d’aquests
projectes per raons ecològiques i també històriques.
Un altre projecte es desenvolupa sota la supervisió
del monestir de Dervent. Tenint en compte que més
del 70 % de la població de la ciutat de Constan¸ta
viu a la part urbana i no té la possibilitat de cultivar
arbres per millorar el medi ambient, el monestir de
Dervent va prendre la decisió de plantar i distribuir
arbres en un terreny de set hectàrees de la seva propietat.
El Patriarca verd
El patriarca de Constantinoble Bartomeu I es mostra
actiu en la defensa del medi ambient. Poc després de
la seva ascensió al Tron Patriarcal, el 1991, Bartomeu
I va proclamar que «els delictes contra la naturalesa
són pecats». A més, va declarar que «els homes i el
medi ambient constitueixen la matèria indivisible
de l’existència, una tela multicolor que creiem que
ha estat del tot teixida per Déu». També va declarar,
durant un congrés d’experts sobre medi ambient
celebrat a Califòrnia el 1997, que «la naturalesa no
és nostra per utilitzar-la com vulguem. És un regal
d’amor de Déu cap a nosaltres i li hem de tornar
aquest amor protegint-la». Recolzant les seves paraules
sobre fets, el patriarca Bartomeu I ha pres una sèrie
d’iniciatives de sensibilització internacional amb
aquesta causa. El 1992 va proposar a totes les Esglésies
ortodoxes que l’1 de setembre fos el dia d’oració
pel medi ambient. Per aquesta contribució ha rebut
el títol de Patriarca Verd. El 1995 va posar en marxa
una sèrie de congressos sobre medi ambient, i més
concretament sobre la destrucció que comporta la
contaminació de les aigües. Va convidar a participarhi
destacats científics, líders polítics, teòlegs, ecologistes
i periodistes. Els congressos es van celebrar en
forma de creuers d’una setmana de durada per aigües
i regions en procés de destrucció ecològica: el mar
Negre, l’Egeu, l’Adriàtic, el Bàltic i el riu Danubi.