Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL CRISTIANISME
ORTODOx I ELS
OBJECTIUS 4, 5 I 6
Textos
De la Sagrada Escriptura:
«Fill meu, si estàs malalt no et desanimis; prega al
Senyor i ell et curarà. Allunya’t de les teves faltes, actua
correctament i purifica el teu cor de tot pecat.»
(Siràcida 38,9-10)
Dels Sants Pares de l’Església:
«Si un semblant nostre està malalt i tu no l’has vist
des de fa molt de temps, li has de dir: “Creu, pare,
que avui he sentit que estàs malalt i per això et demano
que em disculpis!” Després prega a Déu per ell.»
(Sant Simeó Pietós)
«Qualsevol sofriment del cos t’ha d’ensenyar a recordar
Déu. Així no et faltarà la motivació per a la penitència.»
(Sant Marc Asceta)
«L’home racional ha de tenir una sola preocupació:
obeir i estimar Déu. (...) Per això és inadequat agrair
la salut del cos als metges, que ens donen remeis
amargs i desagradables i després no agrair a Déu la
nostra profitosa existència i la Seva providència que
ens vigila. Per tant, la redempció de l’ànima es fa a
través de la consciència i de la fe davant de Déu.»
(Sant Antoni el Gran)
«Una vida ben organitzada és la causa de la salut; en
canvi, els desordres espirituals es manifesten inevitablement
en ànima i també en cos, per torbaments
patològics.» (Sant Màxim el Confessor)
«La malaltia de l’ànima, produïda pels nostres propis
pecats, ha facilitat l’aparició de malalties corporals
que gairebé són impossibles de guarir. Quan estàs
malalt, abans de cridar els metges i prendre medicaments,
fes servir l’oració.» (Sant Nil del Sinaí)
«Vetlla’t i adona’t (...) de la multitud de remeis que
t’envia el vertader Doctor per a la salut de l’home
que viu dins teu (l’ànima). Déu permet les malalties
físiques per a la salut de l’ànima.» (Sant Isaac
el Siri)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 65
«Pel que fa a consultar un metge, el millor és deixarho
tot a compte de Déu, encara que això li sigui difícil
de fer. Però el que és impotent ha de consultar el
metge perquè encara no es pot encomanar totalment
al seu Creador.» (Sant Barsanufi)
«És una obstinació rebutjar l’ajuda de l’art dels metges.»
(Sant Basili el Gran)
«La virtut és la salut de l’ànima, mentre que les passions
són malalties de l’ànima. Així, doncs, és cert que
la salut existeix ja en l’ésser humà des d’abans de la
malaltia i que aquesta no ve relacionada amb l’ésser
humà.» (Sant Isaac el Siri)
Principis
El diàleg entre medicina i religió és molt viable i necessari
perquè, en el centre d’aquestes àrees, hi ha la persona,
que tant pot estar malalta del cos com de l’ànima.
Des d’aquesta perspectiva, l’hospital es converteix en
el lloc on la ciència mèdica es relaciona amb la fe; on
la medicació administrada per metges s’ha de completar
amb la fe administrada per sacerdots, a fi de buscar
solucions conjuntes que salvin l’home de la malaltia.
Si el cos pateix una malaltia, aleshores l’ànima també
està malalta. Perquè, en el pensament ortodox, el cos es
posa malalt juntament amb l’ànima. Quan l’home peca
ha de tenir en compte que, a través del seu pecat, fa
posar malalts la seva ànima i, implícitament, el seu cos.
La salut ideal és l’estat primordial de l’ésser humà
al Paradís, que correspon a la situació de la primera
parella d’homes creada per Déu -Adam i Eva- abans
que pequessin. Aquesta salut perfecta la van perdre
aquestes primeres persones a través del pecat primordial
i com a conseqüència van ser expulsades del Paradís
i van conèixer el bé i el mal terrenals.
«Després el Senyor-Déu digué: “L’home s’ha tornat
com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara
agafa el fruit de l’arbre de la vida, el cull i en menja,
viurà per sempre!”» (Gn 3,22)
La primera amputació que va caure sobre Adam després
de pecar va ser la pèrdua de la vista perquè va
escoltar la veu de Déu a l’Edèn, però sense veure’l.
«Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir: “On
ets?” Ell li va respondre: “He sentit que et passejaves
pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he
amagat.”» (Gn 3,9-10)