Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

LA FE BAHÀ’Í
I L’OBJECTIU 3
Textos
«En aquest Dia, la Mà de la gràcia divina ha eliminat
tota la diferència. Els servents de Déu i les seves
serventes es consideren en el mateix pla. Beneït és el
servent que ha assolit allò que Déu ha decretat, tal
com fa la fulla que es mou d’acord amb les brises de
la Seva Voluntat.» (Taules de Bahà’u’llàh)
«Exaltat, immensament exaltat és aquell qui ha eliminat
les diferències i ha establert l’harmonia. Glorificat,
infinitament glorificat és aquell qui ha fet
que cessi la discòrdia i ha decretat la solidaritat i la
unitat. Lloat sia Déu, la Ploma de l’Altíssim ha eliminat
les distincions entre els Seus servents i les Seves
serventes i, per mitjà dels seus favors consumats
i la seva misericòrdia abraçadora, ha conferit sobre
tots una posició i un rang al mateix nivell.» (Taules
de Bahà’u’llàh)
«Sap, oh serventa, que als ulls de Bahà les dones es
consideren iguals que els homes, i Déu ha creat tota
la humanitat a imatge i semblança seva. Això significa
que els homes i les dones revelen igualment els
noms i atributs, i des d’un punt de vista espiritual
no hi ha diferència entre ells. Qui s’apropi més a
Déu és el més afavorit, sigui home o dona. Moltes
han estat les serventes, fervents i devotes que, sota
l’ombra protectora de Bahà, han demostrat ser superiors
als homes i han sobrepassat els més famosos
de la terra.» (‘Abdu’l-Bahà, Promulgació de la pau
universal)
«Tothom ha de conèixer i assolir, i il·luminar-se amb
els esplendors del sol de la certesa, això: les dones i
els homes han estat i seran sempre iguals als ulls de
Déu. L’Albada de la Llum de Déu va vessar la seva illuminació
sobre tothom amb la mateixa refulgència.
Veritablement Déu va crear la dona per a l’home i
l’home per a la dona. Els més estimats davant de Déu
són els més ferms i els qui sobrepassen els altres en el
seu amor per Déu, exaltada sia la seva glòria.» (Taules
de Bahà’u’llàh)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 119
Principis
S’estableix com un dret fonamental la igualtat dels
dos sexes.
La igualtat de l’home i la dona és un principi espiritual
i social fonamental i clarament establert en els principis
bahà’ís. S’estableix com un dret fonamental que
condueix a la integració personal i a la cohesió social.
L’emancipació de la dona és, a més, un requisit per
a la pau. Només quan la dona sigui acceptada com
a copartícip, al mateix nivell que l’home, en tots els
camps de l’activitat humana, es podrà crear el clima
moral i psicològic perquè pugui sobresortir la pau
internacional.
Els escrits bahà’ís fomenten un canvi d’actitud que
s’origina en un concepte d’igualtat basat en valors espirituals.
Per exemple, per als bahà’ís, la pràctica de
la igualtat de l’home i la dona és un precepte religiós,
un aspecte del desenvolupament espiritual que han
de buscar dones i homes de la mateixa manera en les
seves vides quotidianes. El passatge següent dels escrits
bahà’ís descriu simultàniament l’ideal i la meta
de desenvolupament personal i preveu una societat
en què la igualtat és la norma.
«En l’estimació de Déu no hi ha distinció de sexe.
Qui tingui un pensament pur, un ensenyament superior,
èxits científics majors, i es destaqui en la seva
filantropia, sigui home o dona (...) està facultat per
rebre la plenitud de drets i reconeixement; no hi ha
cap diferència.»
La igualtat és alhora una virtut i un dret. Una afirmació
de la igualtat tan decidida com aquesta, derivada
d’una font divina, constitueix una seguretat clara de
la igualtat, una seguretat que transcendeix els dubtes
personals i les barreres socials i, per tant, té un efecte
profund sobre la identitat de l’individu i la valoració
que fa de si mateix.
Una nova conseqüència d’un concepte d’igualtat
basat en l’espiritualitat és que la posada en pràctica
d’aquest precepte és una obligació religiosa. La consciència
d’aquesta responsabilitat serveix per inspirar
i motivar tant l’home com la dona perquè ajustin
la seva conducta a aquest principi tan important i
perquè estableixin la igualtat com una pràctica social
acceptada i recompensada.
El fonament racional i la justificació de l’acció tant
de la dona com de l’home és l’obediència del principi