Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

eflecteix una forma d’estructura de poder. Si l’estructura
de poder canviés, aleshores la seva manifestació també
podria canviar. D’aquesta manera podríem trobar que les
religions són aliades, quan interpretem els seus ensenyaments
en un sentit concret i no tan sols abstracte.
Una segona manera de resoldre la paradoxa és diferenciar
entre les estructures de les mateixes religions i els valors
que propugnen. Gairebé totes les religions del món estan
associades amb un valor moral o un conjunt de valors morals,
tant pels seus seguidors com pels que les estudien,
a més de les estructures específiques que s’hi associen.
Així, doncs, el judaisme està associat amb la santedat,
el cristianisme amb l’amor, l’islam amb la justícia, l’hinduisme
amb la tolerància, el budisme amb la compassió,
etc. El compromís d’aquestes tradicions religioses amb
aquests valors transcendents implica que aquests valors
aporten un criteri implícit a partir del qual s’han de jutjar
les seves pròpies estructures, i s’han de modificar perquè
reflecteixin aquest valor si no ho fan en l’estat actual de
les coses. El lector s’adonarà que aquests valors són coherents
amb els que presideixen els objectius de desenvolupament
del mil·lenni de l’ONU.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 144
Bhai Sahib Dr. Mohinder Singh 4
El desenvolupament espiritual de l’individu és
indispensable al compliment dels ODM
«Ningú no respecta l’home pobre.
Per més que s’esforci, ningú no li presta cap atenció.
||1||Pausa||
Quan l’home pobre es dirigeix cap a l’home ric,
i s’asseu davant d’ell, l’home ric se li gira d’esquena. ||1||
Però quan l’home ric es dirigeix cap a l’home pobre,
l’home pobre li dóna la benvinguda amb respecte. ||2||
L’home pobre i l’home ric són germans.
El pla predestinat de Déu no es pot esborrar. ||3||
Kabeer diu, ell sol és pobre, el qui no té el Naam, el Nom
del Senyor, al seu cor. ||4||»
(Sri Guru Granth Sahib Ji, pàg. 1159)
A principis del nou mil·lenni, 189 països van adoptar collectivament
un transcendental compromís global per treballar
per l’eradicació de la pobresa més absoluta i per la
promoció del desenvolupament social i econòmic. Aquest
compromís va culminar en la Declaració del Mil·lenni, que
va identificar vuit objectius de desenvolupament del millenni
(ODM). La recent valoració que s’ha fet de la consecució
d’aquests grans objectius per al 2015 demana una
avaluació més profunda per desenvolupar una estratègia
coherent. No cal dir que les qüestions globals requereixen
una responsabilitat compartida per part de tots els éssers
humans. Els ODM essencials que es van identificar ara fa
vuit anys s’han vist dificultats greument per un increment
cada cop més gran de l’«extremisme», unit a la violència
com a resposta. A més, l’esclat de la guerra, la violència i
el conflicte, així com la contínua proliferació d’armament,
fa perillar la possible consecució d’aquests objectius. És
més, la degradació ambiental i la insostenibilitat del planeta,
atesos els nivells actuals d’explotació, necessiten
una intervenció urgent.
La tradició sikh assenyala que en la cadena de desenvolupament
global general, ja sigui secular o espiritual,
l’ésser humà és la baula més feble o la més forta. Per
consegüent, és essencial apoderar i exalçar l’individu a
través de l’orientació i la direcció. La base d’aquest apoderament
és la pregària, la contemplació i el servei del
Creador i tota creació.
Pertoca a les nacions estat, la societat civil, les organitzacions
multilaterals, les comunitats religioses i, de fet, a
tota la humanitat de compartir aquesta responsabilitat. En
particular, la família de fes que constitueixen la columna
vertebral de la societat civil ha de reflexionar seriosament
sobre les seves pròpies tradicions i col·laborar amb altres
per aprofitar conjuntament l’espiritualitat i apoderar l’individu
mortal per aconseguir aquests objectius vitals.
4 Bhai Sahib Bhai Mohinder Singh Ji (sovint anomenat simplement «Bhai Sahib Ji») ha estat un ministre «informal» de la fe sikh durant més
de tres dècades i ha format part regularment del Panj Piyare (els cinc representants responsables de l’amritsanskar, una cerimònia dels sikhs
semblant a la del baptisme). Ha conduït molts sikhs de totes les edats cap al camí de la disciplina espiritual duent a terme periòdicament
les cerimònies de l’amritsanskar. Actualment és el president i el successor espiritual del GNNSJ (Guru Nanak Nishkam Sewak Jatha, Leeds,
Regne Unit), seleccionat (el 1986) i designat per a aquesta funció pel seu predecessor, Bhai Sahib Bhai Norang Singh Ji. Sota l’administració
de Bhai Sahib Ji, el GNNSJ ha ampliat la seva obra caritativa al Regne Unit i a l’exterior i ha contribuït i ha dedicat molts esforços a iniciar
activitats interreligioses.