Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL JUDAISME
I L’OBJECTIU 7
Textos
«El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al
jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés.» (Gènesi
2,15)
«Quan assetgis una ciutat durant molt de temps i
lluitis per conquerir-la, no facis malbé a cops de destral
els arbres fruiters; menja’n els fruits, però no els
tallis, que els arbres del camp no són enemics que
hagis de combatre assetjant-los. Però si un arbre no és
fruiter, el pots fer malbé i fins tallar-lo per construir
torres de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins
que es rendeixi.» (Deuteronomi 20,19-20)
«Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment
durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit.
Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un
any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp
ni esporguis la vinya.» (Levític 25,3-4)
«Quan el Sant -beneït sia- va crear el primer home, el
va agafar i el va advertir de tots els arbres del Paradís
dient-li: “Contempla les meves obres, mira com són
de precioses i perfectes; tot ho he creat Jo, i ho he
creat per a tu. Vés amb compte de no fer malbé i destruir
el meu món, perquè si el corromps (la terra) no
hi haurà altres homes després de tu per reparar-lo.”»
(Eclesiastès Rabbah 7,13)
«Una vegada Joni Hameaguel caminava al llarg d’una
sendera i va veure una persona que plantava un garrofer.
Li va preguntar: “Quants anys hauran de passar
fins que aquest arbre doni fruits?” “Setanta anys,” li
va respondre. “Esteu segur que viureu setanta anys
més per poder gaudir dels fruits de l’arbre?” “Quan
vaig arribar a aquest món vaig trobar un garrofer que
havien plantat els meus pares i jo vaig menjar-ne els
fruits, i per això ara en planto un per als meus fills,” li
va respondre.» (Talmud, tractat Taanit 23, 1)
10 Vegeu Job 38,40.
11 Rabí Dov Soloveitchik (1965), The Lonely Man of Faith,
Religions i Objectius del Mil·lenni | 24
Principis
El text bíblic comença declarant: «Al principi, Déu
va crear el cel i la terra» (Gènesi 1,1). Aquest acte
ve seguit d’un procés permanent de creació que culmina
la vigília del xabat (divendres) amb la creació
d’Adam, «cúspide de la creació». En el Talmud (Sanedrí
38,1), els rabins pregunten: «L’ésser humà va
ser creat divendres (al final de la Creació). Per què?»
La pregunta va obtenir dues respostes diferents:
«Si (l’ésser humà) es jacta, se li diu: “(Fins i tot) el
mosquit o el cuc van ser creats abans que tu.”»
«Perquè (l’ésser humà) entri directament al banquet;
(com) el rei (Déu) construeix un palau, el millora,
prepara un banquet i després crida els convidats (l’ésser
humà).»
Entre aquestes dues respostes contradictòries se situen
les perspectives sobre la relació entre la Creació i
la raça humana. L’ésser humà pot i ha de gaudir del
«banquet» servit pel Creador reconeixent amb humilitat
i respecte el seu lloc en el món. Tot seguit veurem
que, des de fa milers d’anys, es va prendre consciència
d’aquesta relació complexa, i es van anar formulant i
desenvolupant respostes innovadores que majoritàriament
han romàs rellevants fins als nostres dies.
En primer lloc la primacia de la vida humana sobre la
resta de valors origina una perspectiva «antropocèntrica»
(per bé que des d’un punt de vista estrictament
religiós, l’ésser humà no és el centre de l’univers) encara
que aconsegueix conviure amb perspectives «biocèntriques».
10 D’aquesta premissa es dedueix que la
naturalesa està a disposició de la humanitat, «cúspide
de la Creació», i ordenada (o beneïda): «Ompliu la
terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els
ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen
per terra» (Gènesi 1,28). El dret a governar no s’ha
d’interpretar com el dret a una tirania desenfrenada
i egocèntrica, sinó com un privilegi que possibilita
complir amb el destí humà com a «partícip» d’allò
diví en un procés de creació permanent: «La semblança
amb Déu es reflecteix en l’aspiració i la capacitat
de l’home de ser un creador» 11 . Un dret de caràcter
destructiu seria incompatible amb la «societat»
Home/Déu i l’essència creadora dels éssers humans.
No és casual que a continuació del relat de la creació
l’home sigui ordenat a «cultivar i guardar»: l’existèn-