Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

«Oh Adam, aquest és enemic teu i de la teva muller,
no permetis, doncs, que us foragiti del Jardí, no sigui
cas que siguis afligit.» (Alcorà 20,117)
«Però el shaitàn li xiuxiuejà dient-li: “Oh, Adam, vols
que et meni a l’arbre de l’eternitat i a un regne que
mai no mor?”» (Alcorà 20,120)
Hem d’esclarir la confusió d’aquest començament de
la història de la humanitat. La tradició islàmica ens
ensenya que l’home i la dona tenen una mateixa ànima.
Al·là és Un i l’ànima humana és una, i d’aquesta
ànima sorgeixen innumerables homes i dones.
«Va crear la parella i dels dos féu descendir molts homes
i dones.» (Alcorà 4,1)
Un dels Noms d’Al·là és Rahman, que vol dir el Matricial,
i un altre dels Seus Noms és Rahim, que vol
dir allò que vincula tots els éssers. El vincle que lliga
les persones, les unes a les altres, és el «de les matrius».
«Us crea en el ventre de la vostre mare, creació rere
creació, en tres capes de tenebres.» (Alcorà 39,6)
Al·là estableix un vincle que no pot entrar mai en
contradicció amb el principi essencial sobre el qual
es basa la vida: la fraternitat humana. Sigui quina sigui
la distància que els separa en el temps i l’espai,
l’Alcorà aborda les diferències geogràfiques entre les
persones amb exemples evidents.
«Oh, humans! Us hem creat a partir d’un mascle i
d’una femella; i us hem constituït en clans i tribus
perquè us pugueu reconèixer entre vosaltres. En veritat,
el més noble entre vosaltres, a ulls d’Al·là, és el
més just de vosaltres.» (Alcorà 49,13)
L’Alcorà fa de l’ésser humà una part substancial de
la terra.
«De la terra us vam crear i us hi farem tornar.» (Alcorà
20,55)
Una tradició (hadit) explica una dita del profeta
Muhàmmad: «Apropeu-vos a la terra, doncs ella és la
vostra mare, generosa amb vosaltres.»
En la cosmovisió islàmica, la relació entre l’ésser
humà i la creació és d’harmonia, mai d’hostilitat i
explotació destructiva. Més aviat es fonamenta en la
utilització dels seus beneficis, amb l’esperit de prendre’n
cura. Entre els preceptes del Profeta trobem el
següent: «No talleu cap arbre si no és per un profit
de nodriment.»
Religions i Objectius del Mil·lenni | 86
El mateix amb el tracte als animals i amb tot. Així,
doncs, també tota la humanitat és una gran família
des d’aquesta perspectiva.
«I entre els seus senyals està la creació dels cels i la
terra, i la diversitat de les vostres llengües i colors.
Aquí hi ha, certament, Senyals per a aquells que tenen
coneixement.» (Alcorà 30,22)
A l’islam, la diversitat entre les persones, les distintes
llengües i els diferents colors són una relació idèntica
a la que s’estableix amb la natura. Tot és manifestació
divina i mereix veneració i respecte en qualsevol
circumstància. Només citarem un dels nombrosos
versicles que en parlen, com a exemple.
«No veus que Al·là envia aigua des del cel, i que Nosaltres
fem brollar amb ella fruits de diferents colors;
i entre les muntanyes hi ha franges blanques i vermelles,
de diversos matisos, i d’altres d’un negre fosc? I
que entre la gent, els animals i el bestiar, de la mateixa
manera hi ha diferents colors?» (Alcorà 35,27-28)
Des de l’islam es veu la humanitat com un jardí amb
flors de colors diferents, però cap no té prioritat sobre
una altra. En aquest sentit, els companys i les companyes
del Profeta eren de diferents procedències, races,
ètnies i cultures. L’islam va néixer amb vocació intercultural
i la diversitat de la seva comunitat ho ha fet
evident des de l’inici fins als nostres dies. Malauradament,
no ha estat fàcil acceptar un missatge de fraternitat
universal, en el qual fins i tot els profetes (coneguts
o no) formen part de la mateixa arrel. Aquesta vocació
intercultural i de barreja típica en el món islàmic trenca
definitivament amb els prejudicis regionals, racials
o de classe social, com s’ha vist fer sempre a l’islam. A
partir d’aquest principi hem de procurar fundar un
nou model de societat que insisteixi a afavorir els més
febles i eradicar la seva opressió i explotació, per anar
endavant amb accions més justes.
La globalització té molts inconvenients, però hem
d’aprofitar els recursos que ens proporciona, com
ara la comunicació internacional entre persones de
qualsevol condició social o religiosa. Podem posar en
comú aquests principis que ens agermanen per facilitar
el desenvolupament, no pas d’uns quants privilegiats
en detriment dels més pobres o amb menys
recursos, sinó de tots. La nostra evolució com a persones
és, avui més que mai, un desenvolupament
complet. En aquest sentit, la situació actual és molt
radical en la seva predicció del futur de la humanitat:
o en gaudeix tothom o ens ensorrem plegats. Les
reflexions que Al·là fa a Muhàmmad a l’Alcorà són
consells i exemple per a nosaltres.