Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Elisabeth Schüssler Fiorenza 5
Una visió religiosa i democràtica radical
La Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides que es
va aprovar el 18 de setembre del 2000 no parla directament
sobre religió, però sí que articula, segons la meva
opinió, un esperit i una visió religiosos. La declaració afirma
que la tasca fonamental a la qual la comunitat internacional
«s’enfronta avui és aconseguir que la globalització
sigui una força positiva per a tots els habitants del món» i
assenyala que «només desplegant esforços amplis i sostinguts
per crear un futur comú, basat en la nostra humanitat
comuna en tota la seva diversitat, es podrà aconseguir que
la globalització sigui plenament incloent i equitativa». Ens
demana que articulem una visió religiosa i democràtica radical
de llibertat, igualtat, solidaritat, tolerància, respecte
envers la naturalesa i responsabilitat compartida.
Aquesta visió desafia les comunitats religioses de diferents
creences a decidir de quina manera les seves escriptures,
tradicions, rituals i ensenyaments contribueixen a aquest
esperit democràtic radical i a aquesta visió espiritual o
se’n desvien. Desafia les religions a rebutjar els elements
de violència, submissió, exclusió, condemna, obediència i
desigualtat que han causat tant de sofriment al llarg dels
segles i encara avui dia. Ens convida a fer ús del nostre
patrimoni religiós per tal d’inspirar les persones cap a la
llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tolerància, el respecte
envers la naturalesa i la responsabilitat compartida.
En la meva obra teològica he mirat d’expressar aquesta
visió espiritual en termes feministes cristians introduint la
idea d’ekklesia of wo/men (església de dones/homes) com
a mitjà de conscienciació que expressa una imaginació
democràtica radical. El concepte ekklesia of wo/men mira
de posar nom a un espai religiós de justícia, llibertat i
relacions igualitàries que reconegui la diferència única de
tots i cadascú. Aquest espai feminista és un lloc on els
moviments de dones/homes anomenats «seculars» i «religiosos»
es poden conceptualitzar no pas com a contraris
o paral·lels que mai no es troben, sinó com un públic espiritual
i democràtic radical, com un «congrés» de grups
diversos de dones/homes i moviments feministes dins de
la religió que treballen plegats pel canvi i la transformació
tant de la societat com de la religió.
Ekklesia of wo/men no és tan sols una construcció simbòlica
pensada per superar la divisió dualística entre
les visions religioses i socials per al futur, així com una
construcció democràtica per descolonitzar la imaginació
cultural i religiosa. També és un terme històric descriptiu
desenvolupat a partir del meu propi marc teològic d’alliberació
cristià, però que es podria elaborar igualment en
termes d’altres visions igualitàries religioses. Ekklesia és
el nom grec per designar la comunitat cristiana, un nom
derivat de la institució grega clàssica de la democràcia
que, com les democràcies modernes, en teoria prometien
Religions i Objectius del Mil·lenni | 146
llibertat i igualtat per a tots els seus ciutadans, però que
en la pràctica només concedien aquests drets als homes
caps de família que formaven part de l’elit, eren propietaris
i havien rebut una educació.
No obstant això, l’ekklesia entesa com un congrés democràtic
radical de ciutadans-subjectes mai no s’ha realitzat
plenament en la història perquè ni la democràcia atenesa
ni les revolucions democràtiques francesa i americana no
van permetre a les dones/homes que no tenien dret de vot
ser ciutadans de ple dret. Les lluites de les persones que
no tenien dret de vot per obtenir la plena ciutadania i els
drets civils en els últims 300 anys i més han mirat de corregir
aquest fracàs de la democràcia i fer realitat la visió
de la igualtat democràtica radical, la llibertat i el poder.
En qualificar ekklesia amb el terme wo/men, l’expressió
ekklesia of wo/men mira d’expressar una visió de llibertat
radical, igualtat i solidaritat per crear un món de justícia i
benestar. Vol posar nom al somni de justícia i benestar que
la Declaració del Mil·lenni expressa i que comparteixen les
religions bíbliques. Aquesta rearticulació de les religions
bíbliques i altres religions del món en termes d’igualtat
democràtica radical és necessària per tal que la religió
esdevingui una influència i un poder per a la democràcia
radical. L’ekklesia of wo/men mira de fer realitat aquesta
visió de la creació renovada de Déu treballant perquè a les
societats democràtiques radicals i les comunitats religioses
no hi hagi cap persona que passi fam, sigui pobra, sigui estranya
o estigui marginada, sinó que respecti la terra. Ens
demana que lluitem en solidaritat amb aquells que estan
oprimits pel racisme, el nacionalisme, la pobresa, el neocolonialisme
i la discriminació per raons d’edat o de sexe.
Les dones/homes (wo/men) són ekklesia, l’assemblea de
ciutadans adults lliures que tenen el dret i el deure de
decidir sobre el nostre propi futur i el dels nostres fills,
un dret que encara es nega a la majoria de dones/homes.
L’ekklesia com a assemblea decisòria de dones/homes ciutadans
de ple dret insisteix en l’antiga màxima romana i
medieval: «El que afecta tothom ha de ser determinat per
tots» (en llatí: quod omnes tangit, ab omnibus judicetur).
En les lluites pel canvi i l’alliberament, i a través seu, la
visió de l’ekklesia, del poder vivificador i transformador de
Déu per a la comunitat, esdevé una realitat experimental
enmig del pecat estructural i els poders mortífers de
l’opressió i la deshumanització.
En resum, la Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides
desafia els teòlegs, els líders religiosos i la població
religiosa a desenvolupar visions religioses i democràtiques
radicals i pràctiques educatives que promoguin un esperit
religiós emancipador decisiu. Demana a les comunitats religioses
capaces que posin nom a les estructures de subordinació
i opressió injustes i les transformin. L’ekklesia of
wo/men és un intent teològic feminista cristià de donar
resposta a aquest repte.
5 Elisabeth Schüssler Fiorenza és una de les principals teòlogues feministes identificada com a catòlica, per bé que bona part de la seva obra
té una aplicació molt més àmplia. Actualment és professora Krister Stendahl de Divinitat a la Harvard Divinity School. La seva obra se
centra en qüestions d’epistemologia bíblica, teològica i feminista, hermenèutica, retòrica, la política de la interpretació religiosa/bíblica, i
en qüestions com la de l’educació teològica, la igualtat radical i la democràcia. És cofundadora i editora del Journal of Feminist Studies in
Religion i és coeditora de Concilium. Va ser la primera dona elegida presidenta de la Societat de Literatura Bíblica i ha treballat a les juntes
editorials de moltes societats i revistes bíbliques.