Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL CRISTIANISME
ORTODOx
I L’OBJECTIU 2
Textos
De la Sagrada Escriptura:
«Qui hi ha com el savi? Qui sap interpretar la dita:
“La saviesa il·lumina el rostre de l’home i transforma
la seva duresa”?» (Coh 8,1)
«Fill meu, fes cas del que et dic, fica’t al cap els meus
preceptes: para l’orella a la saviesa, obre el cor al seny;
fes venir la intel·ligència, crida la sensatesa; desitjales
com el diner, recerca-les com un tresor. Llavors
sabràs venerar el Senyor, arribaràs a conèixer el que
Déu vol, perquè només el Senyor dóna saviesa, d’ell
brollen seny i enteniment.» (Pr 2,1-6)
«Fill meu, deixa’t instruir des de jove i trobaràs la saviesa
fins quan tinguis cabells blancs.» (Sir 6,18)
Dels Sants Pares de l’Església:
«Això és el que porta el món al desordre: nosaltres no
criem els nostres fills com és convenient si només ens
preocupem dels seus béns i no de les seves ànimes.»
(Sant Joan Crisòstom)
«No n’hi ha prou d’aconsellar i mostrar els errors als
infants, sinó que hem d’atemorir-los per desarrelar
des del principi els seus mals costums.» (Sant Joan
Crisòstom)
«Amonesta i ensenya als altres no tan sols mitjançant
la paraula, sinó el poder del teu treball.» (Sant Isaac
de Síria)
«És diferent la paraula del treball (l’experiència) que
la paraula que no té l’experiència del treball. La paraula
que té l’experiència del treball és com un rebost
de l’esperança, mentre que la saviesa sense l’experiència
de treball (fets) és una empresa de la vergonya.»
(Sant Isaac de Síria)
Religions i Objectius del Mil·lenni | 60
Principis
L’educació és el procés que eleva la persona humana
a un estat superior d’intel·ligència i la fa diferent dels
animals. Els ideals educatius sempre han definit el
sentit d’unes societats dominades pels corrents filosòfics
o polítics del seu temps. També és el cas de
la societat en què vivim. La societat contemporània
considera que l’ideal d’educació i consciència humana
són eterns i que el seu fi consisteix en el desenvolupament
de l’intel·lecte humà.
La família, l’església i l’escola fan una important aportació
al desenvolupament moral i social de la humanitat.
Aquests tres elements contribueixen a un procés
d’integració de la persona humana en la societat.
L’infant neix en una família, de la qual ha de rebre
una bona educació en els seus primers anys de vida.
El paper de l’Església és proporcionar-li uns coneixements
bàsics de religió, començant, sobretot, pels
sagraments. L’escola, per la seva banda, dóna continuïtat
al procés de desenvolupament intel·lectual de
l’infant, en primer lloc, ensenyant-lo a llegir i escriure
correctament.
Si tot aquest procés es compleix, es pot dir que s’ha
combatut l’analfabetisme. A partir d’aquí, s’obren
altres camins d’enriquiment i desenvolupament cultural.
Camins que donen als infants la possibilitat
d’escollir la seva pròpia direcció en aquest món.
En el pensament ortodox, l’ensenyament primari
s’ha d’acompanyar amb l’estudi de la religió. Les assignatures
laiques que se solen estudiar a les escoles
s’han de completar amb els principis morals de la
religió. Els alumnes no han de perdre de vista la llei
moral, de Déu, que atorga al món la saviesa.
Els Sants Pares de l’Església comparen l’infant, objecte
de l’educació, amb un arbre petit que, per tal de
créixer recte i arribar a la maduresa, ha de tenir al seu
costat un suport que també sigui recte. L’infant, des
de la seva primera infància, necessita participar en
un procés continu d’aprenentatge que el protegeixi
de certs continguts que podrien afectar el seu desenvolupament
intel·lectual i espiritual. Així, l’alumne
acostumat a una literatura de qualitat, al teatre, a la
poesia, difícilment s’enganxarà a pel·lícules, programes
de televisió o novel·les de dubtosa qualitat. Al
mateix temps, el fet que l’alumne, en les seves inquietuds,
se senti captivat per la pintura i l’escultura clàssiques,
evitarà que sigui hostatge de la publicitat, la
pornografia i altres materials destructius per a la seva