Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

És evident, doncs, que quan l’ONU exigeix aconseguir uns
mínims és responsabilitat de cada individu, comunitat i
país de fer el que puguin per donar-hi suport. El fet que
al segle XXI encara hi hagi persones que moren de fam,
nadons que moren per manca d’atenció sanitària i infants
que no reben educació, és una vergonya per a tots nosaltres.
I evidentment la vergonya no pot fer que ens asseguem
a plorar i lamentar aquesta situació desventurada,
sinó que ens aixequem, ens arromanguem les mànigues i
ens posem a treballar per millorar la situació.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 149
Asghar Ali Engineer 8
L’islam i l’objectiu del mil·lenni
Totes les religions són i haurien de ser un recurs important
per a la pau, l’harmonia interreligiosa i els drets de les
dones. Avui dia, en el món modern multicultural i globalitzat,
aquestes són qüestions importants, però hi ha
interessos creats que s’aprofiten dels ensenyaments religiosos
per promoure l’odi i la violència i el conflicte en
nom de la religió. Aquestes actituds moltes vegades són
promogudes per una religió polititzada i el seu mal ús per
obtenir poder polític.
L’islam també ha estat mal utilitzat en moltes ocasions per
determinats interessos creats i avui dia molts no islàmics
creuen que l’islam és una religió de violència i intolerància.
El terme igtihad també s’ha donat a entendre com a
«guerra» i «violència». L’Alcorà, la sagrada escriptura de
l’islam, no utilitza el terme igtihad per parlar de guerra i
violència en cap cas, sinó per designar els majors esforços
per promoure valors fonamentals com ara la justícia, la
pau i la bondat, el que l’Alcorà anomena ma’ruf.
L’Alcorà accepta la diversitat de religions, cultures, races
i nacions, i diu que Al·là ha creat la diversitat en aquest
món i que la diversitat és la voluntat d’Al·là. Per això, l’Alcorà
proclama: «A cadascú Nós hem donat una llei pròpia,
un bon camí de salvació. Déu, si hagués volgut, hauria fet
ja de tots vosaltres, des del principi, una comunitat única
i unida. Però volia provar la vostra fe en el missatge que
us ha donat [diversitat]. Vegem qui és el millor fent bones
obres!» (Alcorà 5,48) 9 .
Per tant, Al·là no desitjava crear un sol poble, sinó que va
crear un poble de diferents nacions, que segueixen religions
diferents, parlen llengües diferents, són de colors i
nacionalitats diferents, i ens vol posar a prova per veure si
podem viure en pau i harmonia malgrat aquesta diversitat.
En lloc d’afirmar la superioritat d’uns envers els altres,
l’Alcorà vol que els creients demostrin la seva vàlua fent
bones obres. Si comencem a distingir-nos per les bones
obres, aquest món esdevindrà un paradís.
L’Alcorà també exigeix que tots els creients demostrin el
mateix respecte pels altres profetes abans de Muhàmmad
(que la pau sigui amb Ell) perquè tots aquests profetes
van portar el missatge de la veritat d’Al·là. Per tant, un
musulmà ha de creure en tots els profetes anteriors des
d’Adam fins a Jesucrist. Les seves històries es mencionen
repetidament a l’Alcorà. Al capítol 28, Al-Qasas (La
narració), trobem la història de Moisès i és aleshores que
l’Alcorà diu sobre els creients: «Aquells a qui Nós vam donar
l’escriptura, el llibre sant, abans que a ell, hi creuen.
Quan hom els recita aquest sant llibre, diuen: “Hi creiem!
Creiem que és la veritat, que ha vingut del nostre Senyor!
8 Ali Ashgar Engineer és un erudit musulmà. Internacionalment és conegut per la seva obra sobre la teologia de l’alliberament en l’islam,
per ser el líder del moviment progressista Dawoodi Bohra i per la seva obra sobre el comunalisme i la violència comunal i ètnica (i la seva
militància en contra d’aquest fenomen) a l’Índia i el sud-est asiàtic. És un defensor d’una cultura de pau i no-violència. És autor de més de
40 llibres i ha publicat molts articles en diverses revistes nacionals i internacionals, i també és president fundador de la Xarxa Asiàtica d’Acció
Musulmana, director de l’Institut d’Estudis Islàmics i cap del Centre per a l’Estudi de la Societat i el Secularisme a Bombai.
9 Les citacions es corresponen a L’Alcorà, traduït per Míkel de Espalza, Ed. Proa, 2001