Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

i entre la preservació i l’adaptació d’una tradició és
essencial per a la seva continuïtat i per al benefici de
la societat que aquesta tradició alimenta. Encara que
hi hagi molts casos recollits a les escriptures, tradicionalment
la dona no ha estat independent en l’hinduisme.
La societat, però, ha canviat radicalment i
si la tradició no s’hi adapta simplement s’extingeix.
La tradició Vaixnava (o Vixnuïta) dins de l’hinduisme,
de la mateixa manera que la majoria dels corrents
hindús, parteix de la premissa, trobada en escriptures
com el Bhagavad-Gita, les Upanisad i els
Purana, segons la qual cada cos té una ànima que és
qualitativament i quantitativament igual en tots els
éssers. Alhora, cada cos condiciona l’ànima, que li
dóna vida d’una manera particular i, per això, cada
espècie té comportaments naturals característics. En
qualsevol cas, si ens limitem als aspectes físics en la
nostra relació amb els altres éssers, sense considerar
la seva identitat espiritual, el nostre creixement i desenvolupament
espiritual es dilueix. Les escriptures
afirmen clarament que la persona il·luminada té la
mateixa disposició envers qualsevol criatura i aquest
és l’objectiu de tot bon cercador espiritual.
D’altra banda, som conscients que hi ha un llarg
camí fins a assolir la il·luminació i no es pot ignorar
la nostra condició material ni es pot evitar que
moltes vegades vegem diferències basades en el cos i
actuem d’acord amb aquestes diferències, per exemple
que un home se senti naturalment atret per una
Religions i Objectius del Mil·lenni | 93
dona, i viceversa, que un tigre pugui infondre’ns temor,
un cigne admiració, i un cadell tendresa. Això
és natural. Tanmateix hi ha d’haver un equilibri entre
el coneixement espiritual i la consciència material en
aquestes relacions que establim amb els altres éssers,
ja que, si bé el que és aparent és la forma material,
la veritable identitat és l’ànima, que és igual en tots.
Aquest equilibri ens permet progressar en la comprensió
de la nostra pròpia identitat espiritual. Cada
ésser que tinc davant meu actua com un mirall i la
manera en què m’hi relacioni afectarà profundament
la manera en què entengui la meva pròpia identitat.
La igualtat de l’home i la dona es basa en la seva identitat
espiritual, no en la corporal, ja que físicament
som diferents (gràcies a Déu), i, per tant, en la promoció
de drets iguals per als dos s’ha de partir del
coneixement de la igualtat espiritual.
Exemples
En els primers anys de la nostra institució, ISKCON,
el seu fundador, Bhaktivedanta Swami Prabhupada
tractava per igual homes i dones i els seus fills i les
seves filles. Tots tenien les mateixes oportunitats
i feien les mateixes activitats, però amb el temps, i
especialment amb la mort de Prabhupada el 1977,
els nous líders, per immaduresa i inexperiència, van
anar relegant les dones a posicions subordinades i la
seva situació als temples va deixar de ser la que els
corresponia. Això va originar una sèrie de problemes
que amb el temps es van anar fent més patents i intolerables,
per la qual cosa al començament dels anys
noranta es va començar a gestar un corrent dins de
la institució per corregir-los. Gràcies a l’acció d’alguns
líders conscients d’aquests problemes, les dones
van començar a recuperar la seva posició, a participar
cada vegada més en l’administració i el lideratge, en
la litúrgia, la prèdica i l’educació.
El 1996 es va oficialitzar el Ministeri de la Dona dins
d’ISKCON, el qual organitza des d’aleshores moltes
activitats, especialment congressos i conferències en
diferents parts del món, però especialment als Estats
Units i Europa. Aquestes activitats impulsen la promoció
i l’educació de les dones, i també els donen la
possibilitat de desenvolupar tota mena d’activitats.