Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

altres magistrats tenen l’obligació de buscar mitjans i
adoptar mesures apropiades perquè els germans i les
germanes pobres siguin mantinguts d’acord amb la
seva condició i no es permeti que ningú mendiqui
el seu pa.»
Avui, els baptistes creiem que ens hem d’oferir per
donar suport al projecte dels objectius de desenvolupament
del mil·lenni, per humanisme i per mandat
del Crist. Solament des de la claudicació, la indiferència
personal, la irresponsabilitat i una falsa professió
de fe es podria dir i sostenir el contrari.
Tots els objectius del mil·lenni pretenen solucionar
una sèrie de problemes dolorosos i actuals que són
alhora vells i dramàtics com la història de la humanitat.
Amb noms i circumstàncies diferents i mètodes
distints, ha estat la lluita dels homes i les dones de
bona fe des de sempre.
Malgrat els canvis de paradigma que els temps han
imposat, ens considerem part modesta -però part al
cap i a la fi- d’aquesta experiència mil·lenària que ens
ha de moure a tenir esperança i sentir la necessitat
urgent de fer realitat els seus objectius. Tots i cada un
dels objectius.
Exemples
Diaconia del Consell Evangèlic de Catalunya
Aquest és l’organisme que fa d’enllaç entre les diaconies
de les esglésies locals i les entitats evangèliques
de Catalunya dedicades a l’obra social i que vol ser
una porta oberta per a tots aquells que recorren a les
esglésies buscant socors.
La Diaconia dóna suport als projectes i les iniciatives
d’acció social i potencia projectes de cooperació amb
el Tercer Món.
Té, també, una doble funció informativa: la d’informar
sobre els recursos assistencials existents i la de
promoure, a casa nostra, l’interès per l’obra social.
Remar
Aquesta ONG protestant interdenominacional va
néixer a Vitòria el 1982 i avui té associats arreu d’Espanya
que comparteixen el desig d’ajudar tot tipus
de marginats. Actualment té seus a Amèrica, Àfrica,
Europa i Àsia i du a terme una gran diversitat d’ac-
Religions i Objectius del Mil·lenni | 46
tivitats, algunes de les quals estan directament relacionades
amb els objectius de desenvolupament del
mil·lenni sobre salut.
Remar té instal·lats menjadors allà on la pobresa i la
fam és extrema. Desplaça economistes i envia maquinària
amb vista a un desenvolupament integral.
Ajuda els autòctons a muntar tallers i a consolidar
estructures autosostenibles per a la fabricació de mobles
o altres productes.
El Rebost Solidari de Sabadell
Sabadell és una ciutat industrial que té uns 200.600
habitants i està a uns 15 km de Barcelona. D’un grup
d’esglésies i entitats d’aquesta ciutat, dedicades a aconseguir
aliments per tal de repartir-los entre la gent
necessitada, va sorgir la iniciativa del Rebost Solidari.
Fins aquell moment, la majoria d’esglésies protestants,
parròquies catòliques i entitats com Cáritas o Creu
Roja feien aquesta tasca pel seu compte, amb una evident
dispersió d’energia i deficiència d’administració.
A través d’un estudi es va comprovar que a Sabadell
hi havia unes 5.000 famílies en situació de necessitat,
una demanda que no podien cobrir les 30 entitats
i els 110 voluntaris compromesos. Al mateix temps
es va constatar que diàriament es llençaven tones de
menjar procedents del Mercat Central de Sabadell,
tant per la impossibilitat de guardar-lo com per la
manca de recursos per repartir-lo.
A partir d’aquí, alguns grups i entitats van decidir
ajuntar-se per impulsar el Rebost Solidari de Sabadell.
El projecte, que compta amb el suport de
l’Ajuntament de la ciutat, va definir cinc objectius
fonamentals:
1. Unificar tant com fos possible els serveis de distribució
i de recollida i els criteris de donació de les
entitats implicades.
2. Centralitzar la gestió de la recepció, l’emmagatzematge
i el lliurament d’aliments, fent del Rebost
el punt de referència per als donants.
3. Dotar el Rebost de les infraestructures necessàries
per absorbir de forma correcta les donacions i garantir-ne
la conservació.
4. Satisfer i gestionar de forma eficaç la demanda
d’aliments de manera continuada, tot mirant
d’augmentar l’oferta per cobrir al màxim les necessitats
existents: infants, intoleràncies, malalties...
5. Racionalitzar la bossa d’aliments per tal que fos
equilibrada des del punt de vista nutricional i adequada
a les necessitats de cada demandant.