Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

es prolonguen durant anys i afecten les infraestructures,
la producció dels conreus, la contaminació
del medi ambient i, especialment, la salut mental i
espiritual de la població. Artefactes com les mines
antipersones o els efectes radioactius i químics dels
diferents explosius utilitzats en els conflictes constitueixen
una xacra per a la salut que pateixen diverses
generacions de persones.
Per tant, és imprescindible establir els mitjans que
permetin, a escala mundial, resoldre els conflictes per
la via diplomàtica i millorar el mecanisme de funcionament
de l’Organització de les Nacions Unides de
manera que les seves decisions puguin ser efectives
i vinculants. Els bahà’ís veuen aquesta organització
com l’embrió d’allò que, en el futur, ha de ser un
sistema federat i mundial de govern, on totes les
nacions i pobles del món puguin ser legítimament
representats i escoltats. L’eliminació de les guerres
comportarà una elevació dels nivells de salut i la corresponent
disminució sense precedents de les malalties
i de la mortalitat infantil.
Mashirqu’l-Adhkàr
Una de les institucions fonamentals establerta pels
ensenyaments bahà’ís és el Mashirqu’l-Adhkàr (el
«punt de l’alba de la lloança a Déu»). Encara que la
seu principal consisteix en un edifici dedicat a l’oració,
constitueix el nucli de diverses dependències
annexes destinades a activitats socials, humanitàries,
educatives i científiques, com ara hospitals, escoles
per a orfes, universitats, etc. D’aquesta manera s’integra
l’oració en el servei i s’expressa l’aspecte espiritual
d’una manera pràctica. El Mashirqu’l-Adhkàr representa
un model pràctic que harmonitza els aspectes
morals i ètics, físics i ambientals, econòmics i socials,
amb l’objectiu d’aconseguir un progrés continu de
les comunitats on es vagi establint. Com que el complex
ha de cobrir les necessitats sanitàries i educatives
dels seus destinataris, especialment de les persones
més necessitades, cal esperar que, en el futur, contribueixi
progressivament a parar més atenció al potencial
del rol de les dones, a fer disminuir les malalties
i a reduir la mortalitat infantil.
Actualment hi ha set Mashirqu’l-Adhkàr a les rodalies
de Chicago (EUA), Nova Delhi (Índia), Frankfurt
(Alemanya), Kampala (Uganda), Sydney (Austràlia),
Panamà (Panamà) i Apia (Samoa), i s’està construint
el vuitè centre a Santiago de Xile. Tots disposen de
prou terreny per construir els edificis annexos on
3 Font: http://www.bayan-hn.org/programs-hospital.php
Religions i Objectius del Mil·lenni | 122
s’han de dur a terme les activitats de desenvolupament
previstes als escrits bahà’ís. Aquestes funcions,
no obstant això, ja s’estan duent a terme, encara que
a petita escala. A les més de 100.000 localitats mundials
on hi ha bahà’ís, mentre no es disposa dels recursos
necessaris per construir els edificis apropiats,
es practica el Mashirqu’l-Adhkàr als centres bahà’ís
locals o a casa. D’aquí han sorgit la majoria de projectes
de desenvolupament social i espiritual que han
posat en marxa els bahà’ís a tot el món.
«Quan aquestes institucions -col·legi, hospital, hospici
i establiment per a incurables, universitat per a
l’estudi de les ciències superiors que ofereixi cursos
per a graduats i altres edificis filantròpics- s’hagin
construït, s’obriran les portes a totes les nacions i
religions. No es marcarà cap línia divisòria. Es dispensaran
les caritats sense distinció de raça ni color.
Les portes romandran obertes de bat a bat a la humanitat;
no hi haurà prejudicis contra ningú, només
amor per a tothom. L’edifici central estarà dedicat al
propòsit de l’oració i l’adoració. Així (...) la religió
s’harmonitzarà amb la ciència, i la ciència estarà al
servei de la religió, i totes dues escamparan els seus
presents materials i espirituals sobre la humanitat.»
(J. E. Esslemont, Bahà’u’llàh i la nova era)
Exemples
L’Associació Bayàn 3 es va fundar a mitjan dècada
de 1980, quan dues famílies bahà’ís, els Smith i els
Sabripour, es van traslladar a viure al cor de la jungla
hondurenya. El seu desig era posar en pràctica el
principi espiritual de servei a la humanitat amb vista
a aconseguir un desenvolupament econòmic i social
efectiu i real de la població local.
Així, els Smith i els Sabripour van viatjar a una de
les àrees més remotes d’Hondures, La Mosquitia, on
es creuen dues societats indígenes: els garifunes i els
miskitos. La població garifuna descendeix dels negres
caribenys i la seva cultura procedeix de l’Àfrica
occidental. Els miskitos viuen al nord d’Hondures
i Nicaragua. Només es pot accedir a La Mosquitia
en avioneta o en llanxa i, un cop s’hi ha arribat, cal
desplaçar-se en canoa.
Entre les famílies hi havia dos metges, una infermera
i un professor. Van començar construint un petit edifici
que servia d’hospital rural a la petita localitat de