Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

les inundacions, la calor sufocant, etc. han marcat,
durant tota la seva història, el poble del subcontinent
indi. La mortalitat a l’Índia sempre ha estat alta i, per
això, les famílies sempre han donat importància a les
proles nombroses. És destacable el fet que, el 1901,
l’Índia tenia una població de 236 milions d’habitants
i que, quan es comença a reduir el nombre de morts
pels avenços de la medicina al segle XX, aquesta població
augmenta fins als gairebé 1.100 milions que
té avui en dia.
En la seva evolució, el poble indi va desenvolupar,
d’una banda, un profund coneixement de les malalties
i les regles de vida que funcionaven com a mesures
preventives per a aquestes malalties. Aquestes
regles s’han transmès com a tradicions fins i tot religioses.
Cal esmentar, per exemple, l’enorme èmfasi
que es posa en la puresa: la netedat dels aliments i
la seva cocció, la higiene dels recintes de cuina en
llars i temples, la higiene diària del cos, el no compartir
aliments del mateix plat, etc. I, sens dubte, la
higiene mental a través de la meditació i una vida
equilibrada. Qui coneix l’hinduisme sap del zel extrem
que es posa en la puresa de tot, potser excessiu
davant els ulls d’un occidental, però comprensible en
una atmosfera que és brou de cultiu per a tot tipus
de malalties. També es troba un coneixement ampli
i precoç de diverses tècniques mèdiques, tot i que
aquest és un tema per a un altre treball.
D’altra banda, s’ha desenvolupat una visió realista i
crua de la temporalitat de la vida. Això es tradueix en
una presa de consciència de la tremenda importància
d’apreciar la vida humana i aprofitar-la apropiadament.
L’oportunitat que es té com a ésser humà de
prendre consciència de la veritable identitat de l’ànima
és única i, per a les diverses tradicions espirituals
de l’hinduisme, és la principal diferència amb les altres
formes de vida. Per tant, la preservació de la vida
humana no només és una qüestió social que pugui
importar a les autoritats d’un govern o a les famílies
dels malalts, sinó que ha estat motiu de preocupació
i acció per als espiritualistes de totes les èpoques pre-
Religions i Objectius del Mil·lenni | 95
ocupats pel benestar dels éssers. Per això la ciència
mèdica es considera divina en el seu origen i sempre
ha estat tan relacionada amb l’espiritualitat. Així ho
demostren els innombrables punts de coincidència,
així com les similituds de tractaments i pràctiques,
entre l’ayurveda i el ioga.
Exemples
L’Hospital Bhaktivedanta es va crear el 1986, gràcies
a uns quants doctors que van somiar amb proveir
atenció sanitària de qualitat a aquells que no podien
afrontar les despeses mèdiques. Aquest grup de doctors
va començar la seva tasca dispensant atenció mèdica
en diverses àrees de Maharastra, on van atendre
moltes persones que gairebé no tenien accés a una
atenció mèdica moderna. Després de diversos anys
de dedicació, van veure néixer la Clínica Sri Chaitanya
(ara Clínica Gauranga) i una petita clínica a
Mira Road, un suburbi de Thane, a prop de Bombai.
Avui, l’Hospital Bhaktivedanta atén al voltant d’1,5
milions de persones i ofereix als pacients un tractament
holístic que combina els avantatges de la medicina
moderna amb el coneixement de diverses i
antigues teràpies alternatives.
El seu Departament de Cura Espiritual, format per
consellers i infermeres, atén els traumes mentals dels
pacients i les seves famílies. Molts casos d’abusos d’alcohol
i drogues han estat tractats amb èxit en aquest
departament. El tractament de la ment i l’ànima que
complementa el de les malalties del cos proveeix una
cura completa a les persones.
Fa uns quants anys, per posar un altre exemple, els
membres d’ISKCON van iniciar una col·laboració
amb el govern indi en un programa conjunt per al
benestar i la salut de la infantesa (el CARE). En la
primera campanya van distribuir més de 360.000
plats de prasada (aliments santificats).