Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

LA SOCIETAT
UNITÀRIA
UNIvERSAL
I L’OBJECTIU 3
Textos
Des de la tradició de fe unitària universalista, reconeixem
que les tradicions religioses han marginat i
infravalorat històricament les dones. La nostra pròpia
tradició, amb més de 400 anys d’antiguitat en
la seva institucionalització moderna, no ha estat pas
lliure d’aquestes actituds de marginació que eren
imperants en el context historicocultural del passat
(i, afortunadament en menor mesura, en els nostres
dies). Tanmateix, l’impuls alliberador de la dona i
l’aspiració a la plena igualtat de gènere han trobat
en unitaris i universalistes, i particularment entre les
dones, alguns dels seus pioners.
La tradició de fe unitària universalista, que enfonsa
les seves arrels en els corrents radicals i racionalistes
de la Reforma Protestant, reconeix en les escriptures
cristianes aquesta aspiració original a la plena igualtat
entre l’home i la dona. Per exemple, en passatges
evangèlics on s’expliquen els fets del mestre Jesús de
Natzaret.
Jesús sovint dóna un paper d’interlocutor principal
a dones que troba en el seu camí. També hi havia
diverses dones entre els seus deixebles: «També hi
havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant;
entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume
el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien
Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi
havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell
a Jerusalem.» (Mc 15,40-41)
A més, aquestes dones que segueixen Jesús són, pel
que sabem, poc convencionals: fan la seva vida i prenen
les seves decisions de forma autònoma, no estan
lligades a homes ni sota la seva tutela, i algunes fins
i tot tenen una fama dubtosa (probablement en part
pel seu esperit lliure i independent, que no era acceptat
per la societat del seu temps).
També són dones les primeres que tenen una visió del
mestre Jesús després de la seva mort: «Llavors se’n tornaren
del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i
Religions i Objectius del Mil·lenni | 133
als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare
de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho
explicaven als apòstols, però les seves paraules els van
semblar un deliri, i no se les van creure.» (Lc 24,9-11)
Això és encara més evident a l’Evangeli segons Joan,
on Maria Magdalena és la primera en veure al Crist
ressuscitat: «Jesús li diu: “Dona, per què plores? Qui
busques?” Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
“Si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat i jo
mateixa me l’enduré.” Li diu Jesús: “Maria!” Ella es gira
i diu en la llengua dels hebreus: “Rabuni” -que vol dir
“mestre”. Jesús li diu: “Deixa’m anar, que encara no he
pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los:
“Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu,
que és el vostre Déu.” Maria Magdalena anà a trobar els
deixebles i els anunciava: “He vist el Senyor.” També els
va contar el que ell li havia dit.» (Jn 20,15-18)
Per tant, és una dona la primera entre els deixebles
que exerceix la missió de profeta (en el sentit de tenir
visions directes de la voluntat de Déu) i de transmissora
de la Bona Nova. De fet, algunes dones estaven
al capdavant de les primeres esglésies cristianes.
La tradició gnòstica també va recollir aquesta primacia
de les dones. Veiem aquest text, on Maria Magdalena
pren una actitud de lideratge envers els homes,
inclòs Pere: «Maria s’aixecà, saludà tots els germans
i digué: “No ploreu ni estigueu tristos ni dubtosos,
perquè la Seva gràcia serà tota amb vosaltres i us protegirà.
Més aviat, lloem la Seva grandesa, perquè ens
ha preparat i ens ha fet homes”. Quan Maria digué
això, va girar els seus cors cap al Bé, i ells van començar
a parlar de les paraules del Salvador. I Pere digué a
Maria: “Germana, sabem que el Salvador t’estimava
més a tu que a la resta de les dones. Digues-nos les
paraules del Salvador que recordis i que tu sàpigues,
i que nosaltres ni sabem ni hem sentit.”». (Evangeli
segons Maria Magdalena 5,2-6)
La tradició universalista, que afirmava l’amor incondicional
de Déu per tots els seus fills i filles, deia que
tothom seria salvat, sense cap distinció entre homes i
dones, i va ser la primera denominació on les dones
van ser ordenades per al ministeri.
Posteriorment, moltes dones que van ser a l’avantguarda
de la igualtat de gènere o trencant les barreres
de la marginació i la incomprensió van ser unitàries o
universalistes. En destaquem les següents:
- Lydia Maria Child (1802-1880), novel·lista, periodista
i editora, va encapçalar el moviment abolicionista
i feminista.