Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

per afavorir l’eficiència i la coherència social i potenciar
així substancialment el compliment dels ODM.
- Accions de suport. El poder de la cooperació multireligiosa
és molt necessari sobretot a l’hora de propugnar una
acció ferma per part del govern, que és el responsable
en darrer terme de traduir els objectius i les fites en
un progrés tangible. Aquesta defensa i aquest lobisme
són essencials per garantir que els representants dels
governs tenen la voluntat política d’integrar els ODM
en la política pública dins dels àmbits local, nacional i
mundial. El govern no pot tancar els ulls davant l’acció
conjunta de les comunitats religioses i els seus líders
en la vigilància que exerceixen sobre les polítiques governamentals,
els pressupostos i els sistemes de distribució
de recursos.
Si actuen plegats, els líders religiosos del món poden
ajudar a aturar la devastació brutal, innecessària i desmesurada
que provoquen la pobresa i la marginació. La
cooperació entre les religions del món és una clau insubstituïble.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 148
Yehuda Stolov 7
Uns objectius assolibles
Els objectius de desenvolupament del mil·lenni de l’ONU
no són expectatives radicals. No exigeixen la plena igualtat
ni demanen recursos que són difícils d’obtenir. Tot el
que demanen és reduir una mica el nivell de desigualtat i
garantir que cap persona no mori de fam, que els nadons
puguin viure, que els infants rebin educació primària, que
es facin passos per aturar la propagació de malalties, etc.
Aquests objectius no tan sols són part de la responsabilitat
de qualsevol persona bona, sinó que estan molt per
sota dels nivells mínims d’atenció social que presenta la
religió.
Si prenem per cas el judaisme (la meva religió), és evident
que sempre hi haurà persones més pobres que altres, però
també és evident que és responsabilitat de les que tenen
més béns assegurar-se que les necessitats bàsiques dels
qui tenen menys estan cobertes. I necessitats bàsiques no
són tan sols estar viu, sinó també tenir una correcta alimentació,
tenir salut i benestar, rebre una educació, etc.
Per exemple, quan una persona pobra dóna com a fiança
les seves pertinences per obtenir un préstec, aquesta persona
ha de poder utilitzar la seva roba de dia durant el dia
i la seva roba de nit a la nit.
És més, no s’han de treure de casa seva els mobles més
bàsics. Per això en l’antiguitat la població estava acostumada
a menjar al llit: el pobre que demanava un préstec
s’havia de quedar amb dos llits, de manera que pogués
menjar en un i dormir a l’altre després de fer unes passes
per tal d’evitar el risc que té per a la salut anar a dormir
immediatament després de sopar.
Cada jueu té l’obligació de donar una desena part de la
seva renda lliure d’impostos a obres benèfiques. No hi ha
dubte que això, d’una banda, manté tothom al cantó dels
que donen i, de l’altra, proporciona una escala mòbil, ja
que com més guanya una persona més s’espera que doni.
Com qualsevol altre manament, aquest és voluntari en
el sentit que cadascú hauria de complir aquesta obligació
de bona voluntat, però no és voluntari en el sentit
que la persona ha de donar només si s’hi sent inspirada.
La idea és que de la mateixa manera que és obligació
teva assegurar-te que els diners que guanyes els guanyes
honestament, és obligació teva utilitzar-los de la manera
correcta. Els diners que guanyes no són un mer resultat
dels teus esforços i no pots fer tot el que vulguis amb
aquests diners. Déu et dóna aquests diners a tu com a
administrador perquè en facis un bon ús, evidentment
primer per a tu i la teva família, però també per a altres
parts de la teva societat. Un hassídic encara aniria més
enllà i diria que quan dónes als pobres no els estàs fent
cap favor: només els estàs donant els seus diners perquè
Déu t’ho ha encomanat.
7 Yehuda Stolov és director executiu de l’Associació Trobada Interreligiosa, que està ubicada a Jerusalem i que treballa a Terra Santa i l’Orient
Mitjà amb l’objectiu de crear un ambient de pau i convivència, fent servir les trobades interreligioses com a mètode per fomentar i crear
relacions basades en el respecte i l’amistat entre comunitats. Té un doctorat per la Universitat Hebrea de Jerusalem i és activista en diverses
organitzacions. És autor de diverses publicacions, fa conferències habitualment i ha rebut el Premi per la Humanitat (2006), atorgat per la
Immortal Chaplains Foundation.