Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

EL JUDAISME
I L’OBJECTIU 3
Textos
«Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a
imatge de Déu, creà l’home i la dona.» (Gènesi 1,27)
«Honra el pare i la mare.» (Èxode 20,12)
«Un home sense una dona viu sense alegria, benedicció
ni bondat.... un home ha d’estimar la seva dona
com a si mateix i respectar-la més que a si mateix.»
(Talmud, Tractat Yevamot 62b)
«Les dones tenen més poder de discerniment que els
homes.» (Talmud, Tractat Nidah 45b)
«L’home té prohibit casar la filla quan és menor fins
que creixi i digui: “Jo vull en tal.”» (Talmud Tractat
Kidushin 81b)
«Encara que he triat els caps, els jutges i els ancians
perquè us governin, tots ells són iguals davant meu
tal com està dit “tots els homes d’Israel” [Deuteronomi
29,9] i no només els grans entre vosaltres, sinó
els vostres fills, les vostres dones; ja que els éssers humans
són més misericordiosos cap als homes que cap
a les dones, però el Sant -beneït sia- no és així, és
misericordiós amb totes les seves creacions, els homes
i les dones igual.» (Tanjuma, Netsavim 2)
«Tots els impurs, fins i tot la dona nidà 5 i els no jueus
poden agafar el llibre de la Torà i llegir, sense que per
això les paraules de la Torà rebin impuresa, sempre
que les seves mans no estiguin brutes de fang, sinó
que es rentin primer i després toquin el llibre.» (Maimònides,
Mixnà Torà 10,8)
Principis i exemples
El primer relat de la creació culmina amb «Déu va
crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de
Déu, creà l’home i la dona.» (Gènesi 1,27). És notable
observar que es tracta d’un relat absolutament
igualitari en què, segons el midraix, 6 el primer ésser
Religions i Objectius del Mil·lenni | 20
humà havia de ser un ésser androgin, dividit posteriorment
entre home i dona. Al final del relat de
la creació, la frase «i ell et voldrà dominar» (Gènesi
3,16), dirigida a la dona després de l’expulsió de
l’Edèn, justifica aparentment una actitud discriminatòria.
Segons alguns comentaristes bíblics aquesta
frase representa la descripció d’un món desigual, destí
que la humanitat pot i ha de superar, semblant a la
«maledicció» que figura en el mateix context: «tota la
vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment» (Gènesi
3,17), que s’ha de superar amb l’ús de tecnologia i
enginy humà.
En el judaisme tradicional els rols socials, polítics i
religiosos s’han distribuït en funció del sexe, de manera
que els rols i les obligacions més prestigiosos
corresponen als homes, com és ben característic de
les cultures patriarcals.En general s’eximia (encara
que no se li prohibia) la dona de complir certs preceptes
religiosos, entre els quals destaca l’exempció
de l’estudi de la Torà i els preceptes relacionats amb
la participació en la vida pública, les dues eines fonamentals
per a la mobilitat social i la possibilitat
d’exercir influència en la vida comunitària.
Encara que durant segles s’han mantingut els rols tradicionals,
la tendència dels rabins ha estat alleujar la
càrrega discriminatòria en la legislació original. Per
exemple, el dret a percebre una indemnització per
haver patit una agressió sexual no és tan sols un dret
del pare de la víctima, sinó, com preveuen els rabins,
també de la mateixa dona. Un altre exemple és la
instauració de la monogàmia pel rabí Gershom aproximadament
l’any 1000 dC (encara que la poligàmia
estava permesa per la Bíblia).
Malgrat tot, si examinem la legislació jueva des d’una
perspectiva del context social i legal, les normatives
jueves solien ser més avançades que els costums contemporanis,
especialment en temes conjugals. Cal
esmentar alguns exemples: Les dones tenien dret a
la propietat o, segons Maimònides, a demanar el divorci
en cas que trobessin el seu marit «repugnant» (
el sexe matrimonial és un dret femení i no masculí)
La dona té el dret de ser consultada abans de contraure
matrimoni i, finalment, direm que el marit té
prohibit maltractar la seva dona, (un dret reconegut
només en alguns països a la legislació moderna).
En els últims cent anys hem presenciat avenços molt
importants cap a la igualtat de gènere. Fa gairebé
5 Nidà: dona durant el període de menstruació, considerada en estat d’impuresa per a determinats aspectes.
6 Midraix: terme hebreu que designa un mètode d’exegesi consistent en un text bíblic dirigit a l’estudi o la investigació que faciliti la comprensió
de la Torà.