Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Aquell que fa accions humanitàries és exemple primordial
de bon cristià, un concepte que està a l’abast
de la comprensió de tothom, sigui quina sigui la seva
procedència o cultura i tant si s’és qui dóna l’ajut
com si se n’és el receptor.
Poden haver-hi objeccions raonables pel que fa a
les comunitats que fan de l’assistència social una
eina de proselitisme. I, realment, seria d’una gran
pobresa espiritual que aquest interès esdevingués
la seva raó de ser principal. L’apòstol Pau explicà,
en la seva primera carta als corintis (1a Corintis 13),
que hi ha pensaments i comportaments justificats en
la infantesa personal o col·lectiva que no perduraran
en la maduresa, que no perduraran perquè ha de predominar
l’amor (atribut que posa per damunt de la
fe i l’esperança), aquell amor que movia Jesús a fer
les curacions.
Hem d’entendre l’edat «adulta» del cristià senzillament
com a part immersa en l’edat adulta de la humanitat.
En aquesta edat adulta, l’arribada no serà
una finalitat en si mateixa, sinó la simple consecució
d’una etapa. Perquè el creixement ha de seguir i seguirà
fins aconseguir l’anomenada plenitud, que uns
assoliran i altres restaran esforçant-se per assolir-la.
Els creients madurs practicaran el treball i l’ajut social
amb una espiritualitat despullada de molts prejudicis
(racials, socials, culturals, religiosos, etc.), a
imatge i semblança del Crist. En tindran un concepte
contrari a tot fonamentalisme sectari, cosa que els
diferenciarà d’aquells que entenen l’activitat social
com una eina de proselitisme.
Exemples
Algunes ONG
Els baptistes catalans i espanyols col·laborem, econòmicament
i mitjançant voluntariats, en ONG, en diverses
activitats d’ajut relatives als infants i a la sanitat
en països del Tercer Món.
L’activitat que es desenvolupa a l’antiga colònia espanyola
de Guinea Equatorial, iniciada i sostinguda
amb finances i personal propis, mereix una atenció
especial. En formen part el col·legis Buen Pastor, a
Malabo, amb més de 700 alumnes matriculats (nens
i nenes de 3 a 18 anys), i Talita Cum, a Evinayoug,
amb més de 900 alumnes matriculats de 3 a 20 anys.
A més a més, com que les malalties sovint impedien
que molts infants assistissin al col·legi, s’ha organitzat
Religions i Objectius del Mil·lenni | 52
un sistema d’assistència sanitària primària per atendre’ls
a ells i a les seves famílies.
També és important ressenyar la Campanya Mundial
Baptista i la Sida, organitzada amb la intenció
de recollir la quantitat de 82.000 euros per finançar
projectes innovadors en relació amb la lluita contra
aquesta malaltia. Aquest projecte, al qual s’ha donat
prioritat absoluta, està pensat per al quinquenni
2005-2010.
L’ONG Remar (a la qual també ens referim en relació
amb el tema de la pobresa) ha assentat, especialment
a l’Àfrica, orfenats, centres mèdics i col·legis, generalment
dirigits per exdrogoaddictes que han reordenat
la seva vida mitjançant l’ajuda de la mateixa Remar.
L’EMSI (Equip Mèdic de Salut Integral), ONG protestant
i interdenominacional amb seu a Barcelona,
està formada per metges de totes les disciplines i pensada
i organitzada per aplicar la medicina integral.
Amb l’ajut de Remar, l’EMSI ha començat a exercir
la seva activitat a l’Àfrica, on té l’esperança de poderhi
actuar de manera important a mitjà termini.
Entre finals del 2006 i principis del 2007, l’EMSI va
organitzar una expedició a Burkina Faso formada per
un equip de 28 metges, infermeres i tècnics per muntar
un hospital de campanya. Tot i que no havia fet
cap publicitat de la seva presència, immediatament
començaren a rebre pacients que s’havien desplaçat
des de distàncies de fins a 50 km, molts d’ells a peu i
amb els infants a coll. A l’hora d’obrir els consultoris,
podien tenir entre 200 i 300 persones esperant, moltes
des de les tres o les quatre de la matinada.
El doctor Joan Matas explica que, tot i que el propòsit
de l’equip era «intentar estimar igual com Jesús
havia estimat», mirat en perspectiva, «vàrem rebre
infinitament més del que vàrem donar».
Malgrat la precarietat de les condicions laborals, van
aconseguir, entre altres coses, dur a terme desenes
d’intervencions quirúrgiques que van fer que recuperessin
la vista pacients de ceguesa reversible. L’equip
s’inspirà en el següent enunciat: «Comença on estàs,
utilitza el que tens, fes el que puguis, les coses una a
una.»
El doctor Josuè Garrigós, pediatra, explica que, una
tarda, un cop ell i la seva infermera, exhausts, havien
donat per acabada la jornada, es van adonar que,
al seu costat, separats per una cortina, els cirurgians
seguien treballant. Aleshores van decidir atendre un
altre grup de pacients. La primera nena que van aten-