Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

fan esment les ensenyances del Buda, tot és interdependent,
el benestar individual, tant en el sentit
de condicions externes agradables com en el d’experiència
interior, depèn del benestar col·lectiu. És a
dir, el benestar o la felicitat mai no poden ser autèntics
i complets si no hi inclouen tothom. Entre altres
coses, perquè no mirar pel bé de tots de la mateixa
manera sempre implicarà la presència de conflictes.
Hem d’entendre profundament que «jo no puc ser
realment feliç tret que els altres també ho siguin».
Un principi bàsic del budisme és que tots els éssers
són iguals en essència, però que, com que desconeixen
aquesta essència, es pensen que les diferències
aparents són reals. Com les imatges que reflecteix un
mirall, que semblen coses diferents però que, en essència,
totes són únicament mirall. Els éssers humans
s’identifiquen amb aquestes diferències com si fossin
les seves característiques reals. Això dóna lloc a l’afecció
i a les lluites entre uns i altres. Reforça les nocions
de «jo» i de «tu», de «meu» i «teu», «el teu país», «el
meu», les fronteres, les separacions... Tot això és el
producte de la ignorància respecte de la igualtat essencial.
El camí budista és el descobriment d’aquesta
igualtat essencial, en què, en el nivell absolut, no hi
ha diferències entre «tu» i «jo».
Per altra banda, tots els éssers conscients són iguals
en el sentit que volen ser feliços i no volen patir. I
tots hi tenen igualment dret. En aquest sentit fonamental,
no hi ha diferències. Tots som iguals, una
sola família en una sola llar, que és el nostre planeta.
El desenvolupament per al benestar d’uns depèn del
desenvolupament per al benestar d’altres. És absurd
contemplar la recerca del benestar propi sense tenir
en compte el dels altres. Ateses les característiques
d’intensa interacció presents en el nostre món actual,
aquesta visió és més real i necessària que mai.
El principal mitjà per arribar a aquesta finalitat de
desenvolupament igualitari és la compassió imparcial
i il·limitada envers tots els éssers vius sense excepció.
L’objectiu del camí budista no es pot aconseguir
si no es desenvolupa aquesta compassió que busca
posar fi a totes les formes de sofriment. Qualsevol
motivació que sigui inferior a aquesta és incompleta.
És l’«esperit d’il·luminació» (o bodhicitta) del camí
Mahayana, sense el qual tota la resta deixa de tenir
sentit. No es busca suprimir o negar les diferències,
sinó deixar de donar-hi un valor absolut. Repartir
la riquesa, ajudar tots els pobles, etc. està implícit
en el missatge del Buda. El vot del bodhisattva és no
desistir fins que tots els éssers assoleixin la felicitat
màxima. Qualsevol actitud personal, social, política
o religiosa que tendeixi a afavorir uns per sobre d’uns
Religions i Objectius del Mil·lenni | 112
altres, que exclogui alguns o que justifiqui el benestar
d’uns a costa de la misèria d’altres, és èticament
inacceptable i mai no conduirà a un món més feliç.
En el fons tot és qüestió d’ètica, d’una ètica mundial
necessària. Allò que en el budisme s’entén per
ètica podríem dir que és el natural: qualsevol acte
que tendeix a la felicitat, pròpia i aliena, és bo. Tot el
que causa sofriment, és dolent. Tots els éssers tenen la
mateixa sensibilitat respecte del plaer i el dolor, tots
busquen la felicitat i tots tenen els mateixos drets.
No es tracta de suprimir fronteres, ni d’igualar tradicions
i cultures, totes les quals són respectables
i formen part de la riquesa de la humanitat, sinó
d’aconseguir que les diferències no impliquin una
desigualtat a l’hora d’aconseguir benestar. Si ho fan,
no són acceptables. Les diferències derivades de la
tradició i la cultura no són un problema. Les diferències
derivades de l’afecció i l’aversió, de la cobdícia
i el menyspreu, de la recerca exclusiva de l’interès
personal en detriment de l’interès de l’altre, o amb
desconsideració envers aquest interès, són el vertader
escull per al desenvolupament i el benestar global, un
verí per al món.
Exemple
El dalai-lama, premi Nobel de la pau i màxim
representant del budisme Mahayana, amb la incansable
activitat en pro dels drets humans i la pau
mundial que li ha valgut el reconeixement internacional,
viatja arreu del món portant el seu missatge
amb optimisme i coratge, intentant trobar solucions
als problemes de la nostra època. La seva vida,
el seu treball i la seva persona són per si sols un
exemple d’acció.
Sobretot perquè és algú que ha vist el seu país ocupat
i que viu a l’exili, que ha vist destruït tot allò que més
apreciava i la seva gent escampada per tot el món.
Malgrat tot, en lloc de clamar venjança i respondre
amb violència, el que fa és evitar que el seu poble
actuï negativament. Parla de perdó, de no-violència i
de reconciliació entre el país ocupat i l’ocupant.
A les seves xerrades i als seus llibres insisteix en el
fet que si volem transformar el món primer hem de
transformar la manera d’entendre i de sentir de les
persones que l’integren. En el seu llibre Ethics for the
new millenium, que ha obtingut un gran èxit, presenta
un sistema moral més basat en principis universals
que religiosos. La seva finalitat última és la felicitat