Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Principis
En l’hinduisme, l’educació és fonamental per a l’elevació
de la persona, no només en el pla material, sinó
també en l’espiritual. Des dels seus orígens, el cultiu
del coneixement ha estat fonamental en el desenvolupament
de la persona i el seu alliberament dels lligams
del món (l’objectiu últim per a aquesta tradició).
El coneixement és una de les tres característiques essencials
de l’ànima. La il·lusió material cobreix aquest
coneixement i produeix la ignorància, que és la veritable
causa del captiveri de l’ànima al món. En conrear
el coneixement, en canvi, l’ànima es desperta gradualment
a la veritable identitat espiritual. Per això l’estudi
té tanta importància en aquesta tradició variada.
Variada perquè, a través de la història de l’hinduisme,
s’han desenvolupat diverses escoles de pensament,
com ara el Sankhya, el Nyaya, el Vaixeshika, el Vedanta,
etc. Escoles en les quals, a través de diferents
enfocaments, es buscava assolir el coneixement perfecte
de la naturalesa del món i de l’ésser.
La ignorància sempre ha estat considerada la causa
no només del captiveri, sinó també del patiment i
de tot allò dolent que hi ha a la vida. Hi ha un clar
paral·lelisme entre els conceptes de foscor, ignorància
i captiveri, que pràcticament han acabat significant el
mateix i que moltes vegades s’han fet servir indistintament
per traduir les mateixes paraules sànscrites.
Per aquest motiu, en la tradició hindú, l’educació era
prioritària al començament de la vida i s’estipulava
que, a partir dels cinc anys, el nen havia de començar
la seva educació i prosseguir-la fins als 20 o 25 anys,
quan podia casar-se i dedicar-se a la pràctica del que
havia estudiat.
Per aquesta causa sempre s’ha atorgat un lloc especial
a la funció que exerceix el mestre. Sobre això,
moltes vegades s’ignora que no només es considera
guru la persona que imparteix un ensenyament espiritual,
sinó tota persona que imparteix coneixement,
ja sigui espiritual o material. Hi ha una frase que
resumeix tot el que s’ha dit anteriorment: «Jo vaig
néixer en la ignorància més fosca, i el meu mestre em
va obrir els ulls amb la torxa del coneixement. A ell
ofereixo les meves respectuoses reverències».
Religions i Objectius del Mil·lenni | 91
Exemples
Srila Prabhupada també va introduir a Occident el
sistema vèdic d’educació primària i secundària. La
primera gurukula («escola del mestre espiritual» o,
també, «escola conscient de Krixna») es va inaugurar
el 1972. Avui, la Societat Internacional per a la
Consciència de Krixna (ISKCON) té establertes a tot
el món desenes d’aquestes gurukules, amb centenars
d’alumnes cada una, que, com que combinen el coneixement
acadèmic amb el desenvolupament espiritual,
ofereixen una alternativa positiva als sistemes
educatius moderns.
Mitjançant l’exemple de Prabhupada i dels seus professors,
els nens aprenen el procés de consciència de
Krixna, tal com el delineen les mil·lenàries escriptures
de l’Índia. Des dels seus primers anys de vida,
aprenen sobre la seva relació eterna amb Déu i com
desenvolupar amor per Ell.
Cada dia, abans de començar la jornada acadèmica,
els nens participen de les activitats al temple
i canten oracions en sànscrit. El seu entusiasme
quan canten i ballen cançons devocionals s’estén
fins a les aules de classe, on estudien l’idioma natiu,
l’idioma sànscrit, matemàtiques, història, geografia,
ciències socials, música, teatre i altres arts
i diverses matèries addicionals. Com que aquestes
gurukules estan situades en comunitats rurals que
ISKCON té arreu del món, també es poden fer
activitats com ara curses, caminades, natació i
equitació.
En paraules de J. Stillson, professor emèrit d’història
de la religió a la Universitat de Berkeley, «a les
gurukules s’ensenya l’alumne a ser bondadós envers
tothom, a no ser busca-raons, a ser caritatiu, net,
benvolent i autocontrolat, completament dedicat a
Krixna (...) L’objectiu últim és descobrir el veritable
significat de la vida.»
«Estem inculcant als nens, a través de les matèries
acadèmiques, una profunda tradició cultural basada
en el respecte i l’amor per tots els éssers vius (...) Els
nens s’estan tornant espiritualment avançats i són
molt entusiastes», explicava el director d’una gurukula
francesa.