Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

Abans que ell hagués vingut, nosaltres érem ja bons musulmans,
sotmesos a Déu!”.» (Alcorà 28,52-54)
Hi ha un capítol dedicat a Maria i Jesucrist rep els homenatges
més nobles, i els jueus i els cristians són descrits a
l’Alcorà com a ahl al-Kitab, és a dir, la gent de l’escriptura,
i els musulmans hi han de conviure com a amics i respectar
els seus profetes i els seus llibres. A més, l’Alcorà manté
que Al·là ha enviat els seus profetes a totes les nacions.
L’Alcorà exigeix als musulmans que discuteixin amb la
gent de l’escriptura de la millor manera possible. Per això
diu: «No disputeu contra la gent de l’escriptura si no és
amb bones formes, de la millor de les maneres. Però alguns
d’ells han pecat molt (...). Digueu-los, doncs: “Heu
de creure en el que ha estat revelat, baixat del cel, per a
nosaltres i vosaltres. El nostre Déu i el vostre Déu és Únic!
Nosaltres li som sotmesos, com a bons musulmans!”.»
(Alcorà 29,46)
Per tant, és evident que l’Alcorà exigeix als musulmans
de viure en pau i harmonia amb els seguidors d’altres religions.
L’Alcorà esmenta concretament dues religions, el
judaisme i el cristianisme, perquè aquestes dues religions
ja existien a la regió, però això no vol dir que altres religions
com ara el budisme, el zoroastrisme, l’hinduisme o
el sikhisme no s’hagin de respectar. Molts teòlegs i sants
sufís van acceptar més tard Buda, Zoroastre, Ram i Krixna
també com a profetes d’Al·là. Els musulmans creuen que
hi ha hagut 124.000 profetes que l’Alcorà no menciona.
Religions i Objectius del Mil·lenni | 150
També m’agradaria dir que la majoria de valors fonamentals
de l’Alcorà són la veritat, la justícia, la bondat, la compassió
i la saviesa. Aquests valors no tan sols s’esmenten
repetidament a l’Alcorà, sinó que també són noms d’Al·là.
Així, doncs, entre altres noms d’Al·là trobem Haq (Veritat),
‘Adil (Just), Muhsin (Benèvol), Rahim (Compassiu) i
Hakim (Savi). Per tant, un musulmà que venera Al·là s’ha
d’imbuir d’aquests valors en la seva vida.
Un bon musulmà, doncs, ha d’administrar justícia, ser benèvol
amb els altres, mostrar compassió i actuar amb bon
criteri. L’Alcorà posa molt més èmfasi en aquests valors
i els seus rituals, com ara la pregària, el dejuni, la zakat
(pagament obligatori d’una part de la riquesa pròpia als
pobres i els necessitats), que estan concebuts per promoure
aquests valors. Un musulmà que no tingui aquests
valors no pot ser un autèntic musulmà.
A més, l’Alcorà insisteix suficientment que s’ha d’ajudar
els orfes, les vídues, els pobres i els necessitats i, de fet,
l’import de la zakat (al voltant d’una quadragèsima part de
la riquesa i la renda pròpies) s’ha de distribuir a les parts
més febles de la societat per alleujar la pobresa i garantir
que tothom tingui una vida digna.
Així es veurà que un bon musulmà que segueix els ensenyaments
alcorànics sincerament seria un ésser humà
ideal que assegurés la pau i l’harmonia, assegurés una
vida digna per a tothom i possibilités que la humanitat
assolís l’objectiu del mil·lenni.