Religions i objectius del mil·lenni - Centre UNESCO de Catalunya

LA SOCIETAT
UNITÀRIA
UNIvERSAL
I L’OBJECTIU 7
Textos
La tradició unitària universalista està oberta a les
intuïcions del transcendent manifestades en totes
les cultures de la humanitat al llarg del temps. Tot
i que les arrels es troben en la religió cristiana, no
menyspreem la saviesa de les cultures natives i tradicionals
prèvies o paral·leles al cristianisme històric,
sinó que pensem que l’Esperit també es va expressar
a aquelles cultures. La majoria d’aquelles cultures
eren politeistes i tenien un concepte del sagrat sovint
diferent del que s’ha imposat posteriorment i que,
freqüentment, anava lligat a llocs geogràfics i esdeveniments
de caràcter natural o cosmològic. Per això
les citem aquí com a elements de referència vàlids per
a la nostra pròpia tradició.
Des dels temps més antics, les tradicions espirituals
de la humanitat han reflexionat sobre la relació entre
la humanitat i la natura. En les religions de les primeres
civilitzacions humanes, la percepció del caràcter
sagrat de la natura era un dels eixos bàsics de la pràctica
religiosa que s’expressava, per exemple, en els
ritus de fertilitat i de collita, la veneració de deïtats
de la terra (generalment femenines) i del cel (sovint
masculines) i la percepció de la unitat fonamental de
tot el sistema vivent.
Les religions abrahàmiques -tot i que en totes elles
hi ha un interès per la natura i un sentit d’afinitat i
de responsabilitat cap a la preservació del medi natural-
representen un cert allunyament de la connexió
íntima entre l’ésser humà i la natura que era present
en les tradicions més antigues. L’home rep l’encàrrec
diví de conservar la terra, però la seva lleialtat
fonamental va dirigida a un déu que ja no és una
manifestació natural, sinó una entitat transcendent
al món, més allunyada i d’un tipus essencialment separat
del medi natural. Tanmateix, hi ha elements de
les antigues tradicions que romanen presents quan el
cristianisme s’estén per Europa i altres llocs del món,
i així trobem llegendes i tradicions del culte a verges
i sants que estan estretament vinculats a llocs naturals
(coves, fonts, etc.) i als quals els fidels atribuei-
Religions i Objectius del Mil·lenni | 137
xen qualitats sagrades, terapèutiques, curatives, etc.
En definitiva, hi ha elements del pensament màgic
ancestral sobre la natura que han continuat vius, sota
noves aparences i formes culturals, al llarg del temps
i han arribat fins als nostres dies.
Principis
Tot i que l’ecologia i la preservació del medi ambient
no eren aspectes prioritaris en els primers teòlegs
i pensadors de l’unitarisme, això no vol dir que
aquests temes siguin ignorats per la nostra tradició.
El Romanticisme del segle XIX cercava una reunió
idealista de l’home amb el seu entorn natural i un
retorn a les arrels de l’experiència humana i als temps
previs a la civilització cientificotècnica, aspirava a
la reunificació entre home, natura i Déu. Aquest
moviment tenia sovint unes connotacions properes
al panteisme (tot és Déu) o al que el filòsof Krause
va anomenar panenteisme (tot és en Déu). Idees,
moltes d’aquestes, que també estaven presents en el
pensament de Miquel Servet, que ja va parlar de la
presència de l’esperit vivificador de Déu en tots els
éssers vivents i en totes les coses, fins i tot en les pedres,
cosa que va escandalitzar Calví fins a l’extrem.
El filòsof nord-americà Ralph Waldo Emerson, que
havia estat ministre unitari a Boston, va desenvolupar
una filosofia mística de comunió amb la natura
i amb Déu, que identificava com «l’ànima de l’univers»
o «Ànima superior» (Oversoul) i que ha estat
coneguda com a transcendentalisme. Segons Emerson,
el fi de la religió era percebre la unitat espiritual
de l’univers i «sintonitzar», mitjançant la intuïció i
les ensenyances de les tradicions religioses del món,
amb aquesta ànima universal de la qual tots som una
part infinitesimal integrant. També va rebutjar conceptes
com els miracles atribuïts a Jesús, tot afirmant
que, en tant que alteracions de l’ordre natural, eren
aliens al funcionament de la natura i, per tant, aliens
a aquesta, cosa que en el seu esquema filosòfic era inacceptable.
«Els miracles són un monstre; no són una
mateixa cosa amb el trèvol i la pluja». Per a Emerson,
l’harmonia entre els ritmes de la natura i l’activitat
humana era, no només desitjable, sinó imprescindible
per al desenvolupament de la vida.
Després de la constitució de l’Associació Unitària
Universalista arran de la fusió entre les esglésies unitàries
i universalistes dels Estats Units i el Canadà, es
va redactar una declaració de principis que substituïa
les antigues confessions de fe denominacionals. Amb
la seva aprovació definitiva el 1985, es va aprovar que