La ciutat: aspecte general - Tinet

classificació per grups, segons la zona geogràfica a què
pertanyen, dóna aquest resultat:
Monedes de la Conca de l’Ebre 102 46,36%
Monedes de la Bètica i de Lusitània 43 19,54 %
Monedes de la regió de València i de Tortosa 37 16,81%
Monedes de la costa nord catalana i de la costa occitana 33 15,00 %
Monedes d’Ebusus 5 2,21%
Total 220 99,98 %
Cal convenir que amb un material tan migrat no és
possible d’assentar conclusions segures; però no deixa
d’ésser suggestiu, i alhora interessant, d’aventurar una
interpretació dels resultats d’aquesta petita estadística.
Confirmen plenament que el gros del moviment
comercial de Tàrraco es feia per la ruta d’Iltirta (Lleida)
en direcció a la conca de l’Ebre; però si això no és cap
sorpresa per tal com encaixa perfectament amb la missió
que tenia la nostra ciutat romana mereix una atenció
especial el 19’54% de monedes de la Bètica que apareixen
en la col·lecció Hernández.
Celsa, 5 i 5; Nertobriga, 1 ibèrica; Turiasu, 5 i l; Titiacus, 2 ibèriques;
Calagurris, 8 romanes; Cesaraugusta, 10 romanes; Ercavica, 3 romanes;
Dertosa, 3 romanes.
Bètica i Lusitània: Abdera, 2; Acinipo, 1; Corduba, 3; Gadir, 10; Osset, I;
Hispalis, 1; Castulo, 5; Obulco, 3 ibèriques i 1 romana; Olisipo, 1 i 1; Ebora, 1
romana; Malaca, 4 romanes.
València i Múrcia: Arse, 7 i 1; Lauro, 1; Saitabi, 2; Secorbriga, 2 i 1; Cartago, 8
romanes; Ilercavonia, 1 romana.
Costa nord de Catalunya i Llenguadoc: Empúries, 5 i 12; Baitolo, 3; Sassars,
2; Rodes, 4 romanes; Nemausus, 3 romanes.
Ebusus, 5 romanes.
100