La ciutat: aspecte general - Tinet

Assaig d'una reconstitució
topogràfica i característiques dels
edificis més rellevants
És possible que a la terrassa més elevada de la zona
monumental s’hagués construït el temple d’August, al
costat d’altres de dedicats a les deitats més
representatives de la religió oficial. Ara, quants i quins
eren aquests temples, no ho sabem. Els testimonis
literaris i monetals es limiten a dir-nos que Tàrraco
disposava d’un temple dedicat a August i un altre de
dedicat a Júpiter. Per la categoria dels déus ens
aventurem a suposar que es trobaven situats en aquest
lloc preeminent.
Del temple d’August, en tenim una visió iconogràfica als
dupondis encunyats a la Colonia Urbs Triumphalis
Tàrraco entre els anys 15 i 16 de la nostra era, tal com ja
hem explicat. Per aquest testimoni podem constatar que
era un dels més sumptuosos i monumentals temples
d’Hispania: octàstil i dípter, columnes sobre basaments
àtics rematades amb capitells d’ordre compost, frontó
decorat, al seu centre, amb un clípeus, i els acròteris en
forma de palmetes. La suma de les altures de la columna i
l’entaulament amidava 11’60 metres. Al seu interior devia
haver-hi l'estàtua d’August que figura a les monedes 243 .
Quan a l’ara que servia per a sacrificar en honor a August,
també la coneixem per una representació monetal. Té per
basament un dau amb dues pilastres laterals que
sostenen un entaulament simple. A les monedes més
grans el dau apareix adornat amb un clípeus i una
243 Beltrán, Monumentos, 39-66.
194