La ciutat: aspecte general - Tinet

perquè el cas també es produeix amb Bàrcino i Laie
(Laiescen a les monedes)
Tampoc sembla probable que els ibers de
Tàrakon/Tàrrakon, fossin cessetans o no, oposessin
resistència a l’ocupació romana. Si seguim els dos
narradors de les guerres púniques, Livi i Polibi, sorprèn
de veure com en tractar dos fets en certa manera
paral·lels, com són el pas d’Hanníbal per Catalunya,
reduïda Sagunt, i les operacions de Cneu Escipió al llarg
de la costa catalana, d’Empúries a l’Ebre, tenen això de
comú: en un cas, en el d’Hanníbal, enumeren les tribus
indígenes que sotmeté, mentre que en l’altre en silencien
el nom. Segons Livi, de l’Ebre al Pirineu, el cartaginès
imposa la seva autoritat successivament als ilergetes,
bargusians, ausetans i a la Lacetània 67 . Polibi, en relatarnos
el mateix fet, esmenta els ilergetes, bargusians,
airenosians i andosians 68 . Aquestes tribus, algunes de les
quals apareixen en autors que tracten un estat de coses
més tardà, es troben situades a l’interior de Catalunya,
llevat la dels lacetans, que sembla que habitaven prop de
la costa. Així, amb el testimoni d’aquesta enumeració de
tribus, es dóna per cert que Hanníbal travessà l’Ebre i
Catalunya per comarques de l’interior, a fi d’evitar les
molèsties que podien causar-li els indígenes de la zona
costanera, amics dels grecs, i qui sap si una ensopegada
amb Empúries, tan costosa com la de Sagunt. Un autor
local del segle passat, Hernández Sanahuja, ja esgrimia
aquest argument per demostrar que Hanníbal no s’acostà
a Tàrraco 69 . En canvi, els mateixos autors callen els noms
67 Livi, XXI, 23.
68 Polibi, II, 35, 1.
69 Hernández, Historia, VIII, 160; Avellà, Orígenes romanos de Tarragona,
38 ss.
84