La ciutat: aspecte general - Tinet

estat confirmada pel poeta Prudenci i demostrada per
Serra i Vilaró, expliquen, amb tota mena de detalls, els
fets que tingueren per escenari l’amfiteatre de Tàrraco 184 .
Històricament, el martiri d’aquests barons glorificats
representa la primera notícia certa d’un acte relacionat
amb la presència del cristianisme a Tàrraco. Però, ¿fou
sant Fructuós el primer bisbe de Tàrraco? Serra i Vilaró,
que ha estudiat a fons el tema, opina que no, i que és més
lògic de pensar que és tan sols "el primer bisbe de
Tarragona la memòria del qual és pervinguda fins a
nosaltres" 185 . En canvi, el mateix autor posa en dubte que
la seva pàtria fos la ciutat on rebé el martiri 186 .
La sort volgué que l’any 1927, en ésser construïda la
Fàbrica de Tabacs prop del riu Francolí, hom topés amb
una necròpolis paleocristiana estesa entorn d’una basílica
dedicada als sants màrtirs; però resulta que aquesta
necròpolis no és anterior al segle IV. Fóra versemblant
que, cap al 300 un sector social de Tarraco hagués
adquirit el costum d’enterrar a la zona ocupada per la
necròpolis, i que després de l’Edicte de Milà (any 313) ho
fes amb preferència la comunitat cristiana, que hi
venerava les relíquies dels màrtirs 187 ; però una
interpretació diferent dels testimonis arqueològics fa
creure a Schlunk que els enterraments cristians a la
necròpolis no començaren fins a la segona meitat del
segle IV 188 . La primera d’aquestes hipòtesis permetria de
creure que els tres sants fossin enterrats prop d’una via
entre altres enterraments pagans, i que més tard, en
184 Ibid., 20-39.
185 Ibid., 22.
186 Ibid., 22.
187 Ibid., 22.
188 Schlunk, Taller de sarcófogos, núms. 83-84, 67-97.
154