La ciutat: aspecte general - Tinet

descobert mitjançant estudis estratigràfics, i altres
deficiències pròpies de l’època, no permeteren de
realitzar un bon estudi sobre la topografia i l'evolució
urbana d’aquesta àmplia zona portuària de Tàrraco.
Perills dels estudis comparatius
Els primers colons que els romans enviaven a les ciutats
nou fundades o en vies de fundació eren, comunament
vells soldats sense iniciatives pròpies per a resoldre els
problemes pràctics d’urbanisme que la nova ciutat
plantejava. Per això Roma establí una veritable doctrina
d’urbanisme que facilités a priori solucions uniformes a
tots aquests problemes. D’aquí nasqué la ciutat ideal
inscrita en un quadrat o rectangle travessat per dues vies
perpendiculars, determinades per les mitjanes del
quadrilàter, anomenades "cardo" i "decumanus", als
extrems de les quals s’obrien les portes que comunicaven
a l’exterior. Les vies secundàries es traçaven en
quadrícula, paral·leles a les dues vies principals. Les
places, els monuments, els temples, els serveis públics,
tot tenia el seu lloc predeterminat a la nova ciutat.
Amb tot, en la pràctica, la ciutat ideal que tant recorda,
pel seu traçat, les conveniències castrenses i un ascendent
hel·lenístic, es troba rares vegades a les províncies,
malgrat ésser innegable l’existència d’importants trets de
semblança a totes les ciutats provincials; la qual cosa és
deguda al fet que l’evolució de cada ciutat estava
determinada per factors de dos tipus distints: uns de
comuns a totes les urbs de l’Imperi, i d’altres de locals,
propis de cadascuna.
Aquests factors modificadors del tipus ideal
d’urbanització constituiran un fort obstacle per als qui
pretenguin de reconstruir una ciutat provincial romana
177