La ciutat: aspecte general - Tinet

CAPÍTOL 6. LA CIUTAT ROMANA:
DECADÈNCIA (SEGLES III I IV)
La posició econòmica i social de la burgesia es recolzava
en el treball de les classes inferiors, camperols i
proletariat urbà; de primer, aliats seus, i després, objecte
de la seva explotació. Aleshores, a conseqüència d’aquesta
nova situació social, nasqué un antagonisme entre
"honestiores" (burgesos) i "humiliores" (masses), que es
polaritzà cada vegada més entorn del binomi ciutatcamp.
Ensems començà de minvar, en la burgesia, la
iniciativa en els negocis i en la política, de manera que
mentre immobilitzava el capital fins a convertir-se en
rendista, permetia, sense massa oposició, la intervenció
dels seus enemics en llocs polítics de responsabilitat.
L’antagonisme social entre la burgesia i les classes
inferiors féu crisi en el segle III. Desembocà en una
guerra civil de caràcter social, que acabà amb la
destrucció de la burgesia i dels seus aliats, en benefici de
l’exèrcit - format essencialment per pagesos pobres -, la
burocràcia i els camperols. Políticament la revolució
social creà una nova forma de govern: el despotisme dels
emperadors.
Aquestes lluites intestines comprometeren greument
l’estabilitat de l’Imperi. L’afebliment militar permeté les
primeres invasions germàniques, el desastre econòmic
que seguí la destrucció de l’ordre burgès fou d’efectes
132