La ciutat: aspecte general - Tinet

La Rambla de Sant Carles devia limitar la zona
monumental, sobre la qual Schulten afegeix: "Semblants
ciutats altes, reservades per a magnífiques construccions
públiques, eren també les acròpolis d’Atenes, de
Pèrgamon, i el Capitoli de l’Urbs Roma. La ciutat alta de
Tàrraco, el mateix que els burgs d’Atenes i Pèrgamon,
degué tenir accés a la ciutat baixa per mitjà d’una porta
monumental, que caldria cercar al centre del costat oest
del Circ, a la ratlla del carrer d’Àngel Guimerà."
En la que anomena ciutat nova, Schulten assenyala el
Fòrum, entre els carrers de Cervantes i del Gasòmetre, i
el descriu seguint el seu descobridor Serra i Vilaró; el
teatre i diversos temples, com el de Minerva i el de la
Tutela. Seguint una vegada més Hernández Sanahuja, diu
que "sembla assegurada l’existència d’un gran
establiment de banys". Copia de Morera la situació del
port, i dedica breus descripcions als monuments més
coneguts de l’exterior de la ciutat, com l’Amfiteatre, la
necròpolis de Sant Fructuós, l'aqüeducte de les Ferreres i
la pedrera del Mèdol 216 .
Estat actual de la qüestió: factors
previs a examinar
La cronologia
Les versions de topografia urbana que hem donat a
conèixer pateixen d’una manca de sistematització
cronològica. No hi ha cap dubte que volen referir-se al
període més brillant de la ciutat, als primers segles de
216 Schulten, Tàrraco, 20-30.
174