La ciutat: aspecte general - Tinet

època -les dracmes com la nostra començaren a circular
vers l’any 250 a.C. 62 , i Eratòstenes escrivia a la segona
meitat del segle II a.C.-, la qual cosa no deixa d’ésser una
coincidència molt remarcable i favorable per a inclinarnos
per l’autenticitat del topònim.
L’anàlisi de la notícia eratosteniana només ens ensenya
que a la segona meitat del segle III a.C., en un moment
històric no gaire llunyà de l’arribada dels romans, en un
lloc que Estrabó identifica amb el de la romana Tàrraco,
hi havia un poblat conegut pels grecs amb el nom de
Tàrrakon. A això podríem afegir, encara, que Estrabó
dóna una visió marítima del poblat, oposada a la idea
d’altura o elevació.
La dracma reforça la veracitat de la notícia literària, i com
a novetat aporta que el poblat indígena comerciava amb
els grecs, probablement d’Empúries, a través dels quals
podia haver arribat la ceràmica italiota trobada al Codony
i a la muralla; cosa que fa pensar en la possibilitat que,
directament, els grecs establerts a Itàlia es relacionessin
amb els nadius de la nostra comarca.
De fet, doncs, el que resta del poblat pre-romà és un
topònim; per consegüent, cal acudir als lingüistes per a
veure si ens poden precisar alguna cosa més de Tàrrakon
o Tàrakon. No oblidem que, en aquests darrers anys, la
lingüística ha fet grans progressos i ha esdevingut un
auxiliar apreciable per als arqueòlegs i historiadors.
Unànimement accepten que el topònim Tàrakon o
Tàrrakon és de filiació indígena, presentat en grafia
grega, com més tard prendrà la forma llatina de Tàrraco.
Admès aquest principi, els esforços s’han dirigit a
esbrinar l’etimologia del topònim; i els resultats
62 Mateu, Tarakon, 103 s.
79