La ciutat: aspecte general - Tinet

Després de la pacificació de les tribus indígenes la ciutat
devia sofrir les primeres reformes urbanes importants.
Aleshores quedava a la rereguarda del dispositiu militar, i
malament hauria hagut d’anar si els funcionaris i els
militars establerts a Tàrraco no s’haguessin embutxacat
una bona mota d’aquell gran tresor que enviaren a Roma
–l’"argentum oscense" de Livi-. Ja podia hom pensar a
substituir els pobres i ja vells edificis -tenien uns
quaranta anys- per d’altres que donessin el degut prestigi
als conqueridors davant els indígenes. Altrament, ja no
calia que les legions reposessin protegides per un recinte
emmurallat.
Tanmateix, aquest canvi no passa d’ésser una suposició
perquè a tota l’acròpolis de Tàrraco les restes
arquitectòniques que ens han arribat són més modernes.
Es tracta de murs, més o menys ben conservats, bastits
amb grossos carreus col·locats en sec i units mitjançant
grapes de coure, que a Serra i Vilaró, seguint Choysi, li
semblen una mostra de l’art roma de construir dels
darrers temps de la República, a tot estirar en ús, encara,
al final del segle que precedí la nostra era 241 .
La cosa evident és que aquestes restes ja pertanyien a
grans edificis, i que d’aquest sistema de construir, només
se’n troben restes a l’antiga acròpolis, transformada en
zona urbana monumental. ¿Es tractaria d’una gran
reforma iniciada després de les guerres pompeianes? És
un moment en què totes les ciutats d’Occident comencen
a sentir la necessitat de dotar-se d’edificis monumentals,
alhora que resta ben determinada llur funció específica
en la romanització del país on es troben enclavades.
241 Serra Vilaró, "Memoria", 50.
190