La ciutat: aspecte general - Tinet

que sapiguem, d’aquesta ceràmica no se n’ha descobert
en cap més lloc, però se n’han trobat fragments al
Codony, a uns set quilòmetres de Tarragona, en rectificar
la carretera de Valls.
El fet que la presència de la ceràmica italiota no sigui
persistent com la ibèrica i la campanania a l’interior de la
muralla, sinó reduïda a dos fragments diminuts; el fet
que a la ciutat, fins ara, no n’hagi aparegut cap més
fragment, invalida el testimoni per a fixar una cronologia.
Altrament, cal pensar que per a omplir la muralla calgué
remoure una fabulosa quantitat de terra, entre la qual i
no precisament a la superfície, podria haver-hi els
fragments de ceràmica italiota.
Si malgrat els resultats de l’estudi estratigràfic, la tècnica
dels constructors de la muralla megalítica de Tarragona
no tingués cap prototipus entre les construccions
romanes contemporànies, podríem usar d’aquesta
contingència per argumentar a favor d’uns constructors
pre-romans; però com que la tècnica que podríem dir-ne
"ciclòpia" era molt emprada a Itàlia durant l’època
hellenística -que, fins i tot, arriba a aconseguir l’època
augústea-, queda descartat l’argument ibèric en contra de
l’argument romà. També el tan discutit argument dels
caps esculpits a la torre de Sant Magí encaixa
perfectament amb la cronologia i els costums introduïts
entre les legions romanes que desembarcaren a
Catalunya, per tal com a les darreries del segle III a.C.
estava en vigor el costum etrusc d’ornamentar les portes
de les ciutats amb testes humanes esculpides 51 .
Descartada la muralla megalítica com a document
utilitzable en referir-nos a temps pre-romans, només ens
51 Blázquez, Causas, 166.
73