La ciutat: aspecte general - Tinet

sense altra ajuda que la dels tractats clàssics d’urbanisme.
En el cas concret de Tàrraco, per exemple, en què, per les
causes apuntades, ens trobem amb serioses dificultats per
a identificar la funció urbana de les restes
arqueològiques, cal anar amb molta cautela a emprar
tractats generals de topografia urbana romana, si no
volem caure en errors de consideració. Precisament pel
fet de reincidir per aquest camí que ha menat a la
suposició segons la qual la nostra ciutat fou traçada
segons el model de Roma, s’ha arribat a aixecar un pla
hipotètic de la nova estructura urbana, admesa fins i tot
pels especialistes, que no ofereix gaires perspectives de
versemblança. Així, sense més ni més, no s’ha dubtat de
dotar Tàrraco d’una Via Trumphalis de perfil i de situació
exactes als de Roma; d’un circ màxim adossat en un gran
palau bastit per August, perquè el Circ Màxim de la
metròpolis estava adossat als palaus del Pal·latí; d’un
gran fòrum amb unes característiques i una sumptuositat
semblants a les del de Roma. En fi: han estat reconstruïts
un gimnàs, unes termes, uns temples i tota mena de
monuments públics sense altra base que la imaginació i
uns tractats d’arqueologia romana. Hom ha arribat tan
lluny per aquest camí, que alguns historiadors no han
dubtat a admetre la paternitat d’Orosi per a la frase que
tanta fortuna ha fet: "Tàrraco quanta fuit, ipsae ruina
docet", que no és altra cosa que una adaptació de la que
apareix a l’obra de l’arquitecte renaixentista bolonyès
Sebastiano Serli, Regole generali di archittetura: "Roma
quanta fuit, ipsae ruina docet" 218 .
218 Serra Vilaró, Tàrraco, 112.
178