La ciutat: aspecte general - Tinet

vins solament cedeixen als del Laci" 229 . Així mateix ho fan
Marcial i Florus. El de Bílbilis diu: "Tàrraco, que només
cedira als vins de la Campània, ha produït aquest vi rival
del de les bótes d’Etrúria" 230 , i C. Anni Florus, després de
lloar la ciutat, afegeix: "el seu camp és fecund,
especialment terreny montuós, puix que el seu vi és
comparable amb l’italià" 231 .
Hi ha, doncs, concordança entre els autors del segle I d.C.
en admetre que el principal cultiu de les i terres de secà
("terreny montuós") de la plana tarragonina era el vi, i
que aquest era comparable amb l’italià.
Amb Marcial apareix per primer cop referida a Tàrraco la
idea d’altura , representació del tossal on aquella s’aixeca:
"Amb fàcil carrera i amb vents favorables ateny l’altura de
Tàrraco hispana" ("Hispaniae pete Tarraconis arces").
Aquesta interpretació d’arces ‘altura’, segons traducció de
Miquel Dolç 232 , ens sembla en Marcial molt més pròpia
que la d’arces ‘ciutadella’. La idea "militar", de força, de
poder, que suggereix la poderosa acròpolis tarragonina,
no reflecteix el pensament d’una època en que les
fortificacions no tenien cap valor en el conjunt urbà de
Tàrraco.
En canvi, al segle IV, de ple en el període de decadència,
és el motiu "militar" el que substitueix l’"agrícola". Els
esdeveniments valoren les fortificacions de la ciutat,
alhora que la burgesia desapareix. Cal remarcar que
aquesta vegada la idea "militar" no va unida amb la
"marítima", com en Livi i Polibi. L’explicació és senzilla:
en el període d’expansió de l’Imperi, hom valorava
229 Ibid., III, 369-70.
230 Marcial, XIII, 118.
231 Rovira, Historia, II, 148.
232 Marcial, X, 104.
183