La ciutat: aspecte general - Tinet

distingeix altres tipus, com el de l’estació ja citada del Coll
del Moro i el de la serra d’Almos (Tivissa), de caràcter
posthallstàttic, amb influències veritablement cèltiques 28 .
¿A quin grup ètnic pertanyien els qui introduïren i
desenvoluparen la cultura dels camps d’urnes a la nostra
terra? Actualment la discussió està entre els celtes i els
lígurs. Bosch i Gimpera sosté la tesi de diverses invasions
celtes des del segle IX al VIII 29 . Menéndez Pidal proposa
una solució ambro-ligur, grup ètnic cosí germà dels
celtes 30 . Hi ha qui opina que pot tractar-se d’una branca
dels il·liris mesclada amb ambro-lígurs. Vilaseca creu en
l’existència d’una unitat cultural promoguda per
l’element celta-ligur, que abraçaria el SE. de França i el
NO. d’Itàlia, amb una prolongació fins a Catalunya 31 .
Si no hi ha acord sobre el grup ètnic que introduí a les
nostres comarques la cultura dels camps d’urnes tampoc
no n’hi ha sobre la seva cronologia. Les xifres de Bosch i
de Vilaseca responen al que en podríem dir cronologia
llarga. En canvi, Almagro, partidari de la cronologia
curta, creu que, malgrat l’aspecte primitiu de la ceràmica
acanalada, caldria rebaixar-ne l’antiguitat, i proposa per
al període I el temps comprès entre els anys 800 i 600 i
per al període II, el comprès entre el 600 i 400 32 .
Els íbers
Vilaseca fa notar que la penetració progressiva dels
elements culturals europeus en el substrat
28 Vilaseca, Les Obagues, 42 ss.
29 Bosch Gimpera, Celtas e ilirios, "Zephirus" (Salamanca), II, 141-51.
30 Almagro, Fuentes Ampurias 150; id., Una necrópolis de campos de urnas
de Ampurias. El cementerio Parralli, "Archivo Español de Arqueologia"
(Madrid), XXIII (1950), núm. 78, pàgs. 39-71.
31 Vilaseca, Cerámica acanalada, 75.
32 Almagro, Una necrópolis..., 67 ss,
62