La ciutat: aspecte general - Tinet

ciutats marítimes 200 . Abadal interpreta aquests textos
així: es realitzaren dues operacions paral·leles: una per
un exèrcit que entrà per Pamplona i ocupà la vall central
de l’Ebre; i una altra per un grup de forces que entraren
pel Rosselló i ocuparen la costa mediterrània. Cap de les
dues expedicions no devia ésser conduida pel rei, sinó
pels comtes Gauteric i Heldefred aquest darrer auxiliat
pel duc romà Vicenç.
La cronologia d’aquesta penetració visigòtica a Hispània
no ha estat ben determinada. Abans hom acceptava com a
bo l’any 469 201 ; però ara, després d’un millor estudi dels
textos, s’ha modificat lleugerament. Abadal creu que
s’esdevingué entre el 470 i el 475 202 . Vives la concreta
entre els anys 475 i 476 203 .
Les forces del visigòtic Heldefred i del romà Vicenç, en
ocupar Tàrraco, marquen la fi de la dominació romana a
l’antiga colònia, capital de la província Tarraconense. El
fet és de vital interès per a nosaltres i presenta problemes
que no podem al·ludir sense fer-ne una exposició crítica.
Una tradició historiogràfica recolzada en el text de la
Chronica gallica, sosté que els visigots d’Euric
s’apoderaren de Tàrraco després de vèncer una heroica
200 Text de sant Isidor: "qui post captam Pampilonam, Caesaraugustam
invadit, totamque Hispaniam superiorem obtinuit. Tarraconensis etiam
provinciae nobilitatem quae ei repugnaverat, exercitus inruptione evertit"
(Historia gothorum, A.M., Chronica minora, II, 280). Text de la Chronica
gallica: "Gauterit, comes Gothorum, Hispanias per Pampilonam,
Caesaraugustam et vicinas urbes obtinuit. Heldefredus, quoque cum
Vicentio, Hispaniarum duce, obsessa Terracona, maritimas urbes obtinuit"
(Chronica minora I, 664, 651; "Fontes" IX, 99. (Citacions d’Abadal, Del
reino de Tolosa, 43 s.).
201 Hernández Sanahuja, Historia, V, 2ª part, V, 84.
202 Abadal, Del reino de Tolosa, 44.
203 Vives, Necrópolis romano-cristiana, 47-60.
162