La ciutat: aspecte general - Tinet

dificultats a les naus procedents d’Òstia o Puteoli.
Altrament, les terres d’al·luvió dels rius Ter i Fluvià
obturaven el port emporità 88 . Doncs bé: si en les
campanyes de la segona guerra púnica i en les originades
per la rebel·lió de les tribus, el nou port de Tàrraco serví
amb eficàcia per a l’embarcament i el desembarcament de
tropes i provisions, després, quan la seguretat s’estengué
per la comarca on era enclavat, fou un element decisiu
per a la transformació de la base militar en ciutat.
En efecte: les guerres celtibèriques del segle II a. C.,
animaren considerablement el moviment portuari:
embarcaments i desembarcaments d’unitats de l’exèrcit,
sempre en nombre creixent, i de provisions destinades a
elles. Soldats llicenciats, mercaders, mariners,
buròcrates, lliberts, indígenes, s’establien a la ciutat i
vivien del moviment portuari, formant una població, mig
parasitària mig activa, pròpia dels grans ports i de les
bases militars de rereguarda.
Des del punt de vista estrictament geogràfic, no oblidem
que les grans ciutats s’aixequen en un encreuament de
rutes importants que assenyala una parada obligada en el
camí dels comerciants, i que els ports es troben, per
natural, en un encreuament de camins de mar i terra,
amb la missió d’assegurar els transbordaments
necessaris. No hi ha cap port que no sigui la terminal
d’una ruta terrestre: la ciutat marinera viu tant d’aquesta
ruta com de la marítima.
Doncs bé: al segle II a. C., Tàrraco era la terminal de les
rutes marítimes que unien el nord-est hispànic amb els
grans ports italians, i d’ella partia la gran ruta terrestre
que per Ilerda i la conca de l’Ebre s’endinsava fins a
88 Balil, Romanización, 45.
98