La ciutat: aspecte general - Tinet

omana potser ja en el segle I i que no sabem si fou
destruïda o s’enderrocà al segle III. Sobre aquesta antiga
vil·la, o almenys aprofitant conscientment alguns dels
seus fonaments, se’n construí una altra al segle IV. A
aquesta pertanyen les restes de les edificacions avui
visibles.
La part més ben conservada de la segona vil·la romana de
Centcelles és un massís cúbic coronat per un cos
octogonal que s’eleva uns 15’50 metres, l’interior del qual
forma la cúpula d’una sala de planta circular fornida de
quatre nínxols semicirculars i d’una cripta. Aquesta sala
comunica amb una altra de forma quadrolobulada que
possiblement també tenia cúpula.
La cúpula, que ha resistit el temps, és adornada amb
mosaics no massa ben conservats, disposats en tres frisos
horitzontals. A l’inferior mostra una cacera, al del centre
escenes de l’Antic i del Nou Testament, i al superior les
quatre estacions, que alternen amb figures entronitzades.
Al zenit de la cúpula el mosaic gairebé ha desaparegut i
només es veuen les restes de dos caps. A la part inferior
dels mosaics hi ha vestigis de pintures.
Altrament aquests mosaics són de gran riquesa, tant de
colorit com de materials; alguns d’ells, com les tessel·les
d’or, és probable que siguin d’importació. Si a això afegim
que no tenen cap element de comparació a la Península
Ibèrica -inclosa la mateixa Tàrraco-, pot conjecturar-se
que foren construïts per un grup d’artistes forasters per
encàrrec de personatges importants 176 .
Els temes tractats en els mosaics permeten de datar el
monument. En efecte, els de la cacera són de l’època
tetràrquica, evolucionats i transformats; els bíblics
176 Ibid., 65.
150