La ciutat: aspecte general - Tinet

garlanda que aguanten dos bucranis, i a les més petites és
llis. De la part superior de l’ara surt una palma gairebé
tan alta com ella 244 .
En principi hi ha una certa unanimitat a situar els dos
temples a la part més alta de la ciutat, segons un costum
romà. Però, on? Al segle passat hom trobà fragments de
sumptuosos elements arquitectònics, entre els quals
destaquen els frisos i cornises de marbre blanc que
podem contemplar al Museu Provincial 245 , entre els
carrers de Sant Llorenç i la Mercè i les places de l’Oli i del
Peix, i hom els atribuí al temple d’August. L’any 1884, en
obrir els fonaments del Seminari Conciliar, aparegueren
un fragment de fris decorat amb garlanda i atributs
sacerdotals, dos medallons amb la representació de
Júpiter Ammon, un capitell i part del fust estriat d’una
columna. Aquests elements, segons Hernández Sanahuja,
devien ésser d’un temple, el de Júpiter Ammon, de 10’29
metres d’alçada, sense comptar el frontó i l’estilobat 246 .
Mai no s’ha pretès que tots aquests testimonis
arqueològics fossin trobats "in situ". Amb tot, han
motivat una localització dels temples: el d’August, en una
àrea limitada pels carrers de Sant Llorenç, la Mercè, part
del de Talavera i les places de l’Oli i del Peix; i el de
Júpiter, aproximadament al lloc que ocupa la Catedral.
Tanmateix, les dades que del temple d’August ens
forneixen les monedes, contrastades amb els fragments
decoratius i arquitectònics descoberts, suggereixen les
següents elucubracions, exposades per l’arqueòleg
Sánchez Real: Si el temple on hi havia l’estàtua d’August
era d’ordre compost, ¿no fóra possible que li pertanyés el
244 Ibid.
245 Museo. Guía, 15; Hernández, Historia, I, 2, Apèndix, 30.
246 Hernández, Historia, I, 2, Apèndix, 27.
195