La ciutat: aspecte general - Tinet

Contracció urbana i alteració de
l'estructura en els segles de
decadència
Coneixem les causes que determinaren la decadència de
la vida urbana de l’Imperi i, en particular, les que
afectaren la de la nostra ciutat. Això ens rellevarà
d’insistir novament sobre aquest punt; però ens sembla
que no serà de massa remarcar, per aclarir una mica les
idees, que l’impuls vital de les ciutats s’esllanguí
lentament i progressivament, de primer d’una manera
imperceptible, i després, cada cop més visiblement. Fou
un procés llarg que durà diversos segles, per tal com en
realitat s’inicià al segle III.
La lentitud d’aquest procés constitueix una altra dificultat
a afegir a les que hem anat enumerant, per a l’estudi de
l’evolució urbana, dificultats que ens obliguen a alterar el
mètode natural d’exposició i a trepitjar un terreny molt
insegur.
Situem-nos en el moment del definitiu canvi oficial de
religió, a la darreria del segle IV. Foren inhabilitats grans
edificis públics com el Circ i l’Amfiteatre, i és clar,
perderen llur funció urbana. Podem dir que quedaren
abandonats, a la disposició de qualsevol necessitat de
darrera hora. Altres edificis públics com els temples, no
solament foren inhabilitats, sinó àdhuc derruïts, sobretot
els grans temples que simbolitzaven la religió oficial, els
que a Tàrraco es trobaven a la part més alta del tossal on
s’assenta la ciutat. Seguidament calgué construir-ne de
nous, més exactament, un de nou que fos digne de la seu
del bisbe metropolità de la Tàrraconense. El temps, però,
209