La ciutat: aspecte general - Tinet

interessant de tots és Plini, el qual, deixant de banda les
notícies que es refereixen a la fundació de Tàrraco i a la
seva importància com a centre político-administratiu,
revela un estat de coses "agrícola-cultural" per als
encontorns de la ciutat en aquests dos paràgrafs: "La
Hispània Citerior produeix també un lli d’extraordinària
blancor, a causa de les aigües del torrent que banya
Tàrraco. La seva finor és meravellosa, i allí s’han establert
els primers obradors de fabricació de "carbasus" 226 . "A
Hispània les vinyes laletanes són famoses per la qualitat
del vi que s’hi obté; però els vins tarragonins i els
lauronesos ho són per la finor, així com els baleàrics es
comparen amb els millors d’Itàlia" 227 .
Plini abandona per complet el motiu "marítim" i, en
substitució, ens comunica que l’explotació de l’agre pels
romans provincials és ja un fet. Els temps han canviat, i
ara la poderosa burgesia urbana immobilitza la seva
riquesa en la compra de propietats que explota. D’altra
banda, Plini revela que les terres d’al·luvió de la
desembocadura del Francolí produïen lli de qualitat, i que
a la terra de seca es cultivava una vinya que donava vi de
bon paladar i de grau moderat. Observeu que es refereix
al lli i al vi, no pas als cereals i a l’oli, prova que a la plana
tarragonina la trilogia de cultius mediterranis típics -
cereals, vinya i oliveres -, restava reduïda a un de sol: la
vinya. Almenys amb extensió prou considerable per a
merèixer una citació dins l’obra pliniana.
Un altre autor del segle I d C., Sili Itàlic, quan es refereix
a Tàrraco també en recorda les vinyes: "tunc hospita
Tàrraco Baccho" 228 ; "dóna la seva joventut Tàrraco, on els
226 Plini, XIX, 10.
227 Ibid., XIV, 71.
228 Sili Itàlic, XV, 178.
182