La ciutat: aspecte general - Tinet

i els legats augustals de la Tarraconense: era una gran
ruta comercial, política i cultural. Amb tot, tant aquestes
relacions metropolitanes com les que la nostra ciutat
podia sostenir amb d’altres províncies romanitzades, són
difícils de precisar a causa de la unitat que dominava en
totes fes facetes de la vida. Una escultura hel·lenística de
qualitat mitjana pot trobar-se a qualsevol lloc de l’Imperi,
i es fa difícil de precisar-ne la procedència. I el mateix
succeeix en qualsevol manifestació de la vida als segles I i
II.
Entre els productes que s’exportaven pel port de Tàrraco,
coneixem els teixits de lli, sobretot els draps bastos
emprats com a velam d’embarcació que es fabricaven a la
mateixa ciutat i comarca. Encara tenim notícia de
l’elaboració d’una mena de teixit més fi anomenat
"carbasus", que s’exportava a fora de la província.
Productes agrícoles com el vi, el blat i l’oli, formaven part
d’un comerç general, tant d’importació com d’exportació.
Recordem que els vins de la comarca tarragonina eren
famosos. En parlen amb elogi Sili Itàlic, Marcial, Plini i
Florus.
És possible que prop de Tàrraco hi hagués salines, com en
tants de llocs de la costa mediterrània, i que la sal
s’exportés, via Cadis, cap al nord d’Europa. Aquest
comerç de la sal amb Cadis, podria remuntar-se a un
parell de segles abans, al temps d’aquelles monedes de
Gadir a què ens hem referit en pàgines anteriors.
Relacionat amb les salines, cal esmentar la indústria de
pesca salada com article d’exportació des de les costes
tarragonines.
129