La ciutat: aspecte general - Tinet

ja havia estat proclamat emperador a Clúnia per obra de
la legió Sexta Vencedora.
Un esdeveniment polític de consideració com és la
proclamació d’un emperador, queda lligat, per primera
vegada, amb la província Tarraconense i amb la seva
capital; perquè bé podem creure que Galba, quan es veia
obligat a absentar-se de Tàrraco en compliment de deures
militars o administratius, deixava al seu lloc homes de
confiança. Possiblement un d’aquests homes que l’ajudà
en la proclamació fou aquell Pomponi Ruf, que anà a
morir a l’africana Leptis, després d’haver estat, entre els
anys 64 i 68, prefecte marítim de la Hispània Citerior i de
la Gàl·lia Narbonense 124 .
Segons Cohen, els asos que a l’anvers duen l’efígie de
Galba sortiren de la seca de Tàrraco abans que ell accedís
a la dignitat imperial 125 . Però, allò que definitivament lliga
aquest emperador amb Tàrraco és l’anècdota referida per
Suetoni segons la qual els tarragonins regalaren a llur
antic legat provincial, aleshores emperador, una corona
d’or que tenien al "vetere templo Jovis", de quinze lliures
de pes; però Galba, després d’haver-la pesada i
comprovat que hi mancaven tres unces per a les quinze
lliures, les reclamà als qui la hi havien regalada 126 .
L’anècdota, possiblement tendenciosa, vol reflectir
l’avarícia de Galba, però alhora suggereix un dilema: el
donatiu d’una peça d’or a un home avar, o almenys gasiu,
elevat a la més alta magistratura de l’Imperi, ¿fou en
realitat producte de l’afecte popular tarragoní envers el
124 Étienne Robert, Inscriptions de la Tripolitaine romaine relatives a
l’Espagne, à propos d’un livre récent, "Archivo Español de Arqueología",
XXVIII (1955), núm. 91, pàgs. 128-34.
125 H. Cohen, Description historique des monnaies (Graz 1955), I, 319, 326.
126 Suetoni, Galba, 12.
122