La ciutat: aspecte general - Tinet

La persistència de les rutes comercials de la Gàl·lia amb
moviment més o menys actiu, és visible fins al segle IV,
per la continuïtat cronològica que s’observa en la "terra
sigillata" trobada a Tàrraco, que comprèn formes de tota
mena del segle I al IV. Les relacions amb Roma queden
confirmades amb la presència de l’art oficial fins al segle
V; però en el procés de desintegració de l’Imperi,
aquestes relacions cada vegada es fan més dificultoses i
són més febles, de manera que la producció d’artistes
romans arribada a Tàrraco esdevé insuficient per a les
necessitats de la societat romanitzada de la ciutat i de les
comarques properes. Llavors sorgeixen els artistes locals,
que executen un art d’imitació de l’oficial i augmenten en
importància tot d’una que el trànsit per les rutes que
uneixen la metròpolis i la província augmenta en
dificultats. Finalment, quan devers el segle V cessen en
absolut les exportacions romanes, els obradors locals
arriben a llur apogeu.
Podem contemplar un exemple notable d’aquest procés
en els sarcòfags paleocristians que es conserven a
Tàrraco, especialment en els del segle V, producte d’un
obrador local, el més important dels coneguts a Hispània,
malgrat que la seva producció sigui de qualitats
artístiques inferiors a la dels obradors romans. Són obra
d’artistes tarragonins els sarcòfags estrigilats de la
necròpolis de Sant Fructuós, que presenten al centre del
costat davanter una cartel·la destinada a la inscripció
funerària, als seus extrems unes figures, i, en els camps
que queden entre ambdós elements, uns estrígils com a
ornament. Schlunk els data entre el 410 i el 430 171 .
171 Ibid. Es refereix als sarcòfags núms. 42, 449, 58 i 425 i fragments 427,
444 de la necròpolis de Sant Fructuós.
148